TREBALLAR PER A VIURE O VIURE PER A TREBALLAR ¿

Es obvi per a tothom que la situació econòmica està canviant. Els economistes seriosos ens parlen de que hem entrat en un canvi de cicle econòmic mondial d’incerts comportaments i característiques.

Avui, l’ofensiva neoliberal arribà al cor d’Europa amb l’aprovació d’una directiva europea que proposa des de les possibilitats de les negociacions individuals fins el arribar a pactar una setmana laboral de 65 hores.

Tot sembla indicar, dins el marc actual de la globalització, d’una nova ofensiva d’acumulació capitalista internacional, amb fort impacte en l’espai europeu.

Això obliga, almenys, a formular-se algunes qüestions i a prendre algunes posicions.

Podrem mantenir l’actual condició de prosumidors, nom donat a la circumstància de que juguem un mateix rol de productors i consumidors, en una etapa d’asalt a les millores de condicions de vida dels treballadors, que un dels seus indicadors ha estat la setmana de 35 hores?

Els sindicats segueixen essent utils per a defensar l’interés general del conjunt de tots els treballadors, no només del dels seus afiliats?

Les negociacions en la defensa i millora de les condicions de treball, no han d’ampliar la seva perspectiva defensant les condicions generals de vida, entrant aquestes organitzacions de forma activa i decidida en la seva defensa?

Som conscientes dels efectes indirectes de les conseqüències d’aquestes mesures en l’otganització de la vida social i familiar? Preveiem l’impacte tant negatiu que tindrà per l’avenç més important del segle XX com va ser l'incorporació de les dones a la vida laboral, social i política?.

Preveiem l'impacte força catastròfic d'aqustes mesures en el comerç de proximitat, com en les petites i mitjanes empreses, especialment de serveis?

Seguiré més endavant amb aquestes reflexions, però l’urgent ara es que tothom recolzem i ajudem a organitzar la Jornada Mundial per al Treball Decent, que convoca la Confederació Sindical Internacional (CSI) pel dia 7 d’octubre.

Article sencer

UN ANY DE GOVERN MUNICIPAL

Dissabte matí vaig assistir a la convocatòria que el Consell de Ciutat, orgà suprem de participació ciutadana, va realitzar per a conèixer i aprovar el Pla d’Actuació Municipal (PAM), amb el recull tant de les propostes individualment presentades com amb les aportacions que el propi Consell de Ciutat realitzà, sobre la proposta inicial.

Aquestes 186 propostes, que amplien les 120 actuacions inicialment presentades pel govern municipal, van ser fruit de la campanya que es va fer al novembre, per escrit i en el portal d’internet municipal. ES van recollir més de 1.800 propostes individuals. Les entitats organitzades i representades en el Consell de ciutat van aportar més de 200.

El PAM al ser una proposta de noves actuacions no recullen l’activitat de prestacions de serveis ordinaries que ja realitza l’Ajuntament. Moltes de les aportacions feien esment a la qualitat de com prestar aquests serveis, amb la qual cosa no quedaren incloses al PAM.

El Consell de Ciutat, conseqüència del Reglament de Participació Ciutadana aprovat, acull i estructura la participació del mon associatiu, de les entitats de segon grau (federacions) i dels Consells municipals. Es fruit de la voluntat del govern d’aquests darrers anys de creure en una governabilitat compartida, cercant la complicitat i la coresponsabilitat dels ciutadans i les seves organitzacions, com una forma de goven moderna i contimporània. Essent la participació ciutadana fets i no paraules.

El document presentat, senzill i pràctic, no com un fulletó de propaganda car i poc útil, expressa cada mesura amb els seus objectius operatius corresponents, quantificant cada cost i periodificant la seva data d’inici i com la de finalització.

Va ser un debat ric, on algun representant va demanar inclús la dimissió del govern per no tenir majoria suficient.

S’aprovà la proposta on, a més, una d’elles era el compromís de fer 3 avaluacions anuals fins a la fí del mandat.

Un bon exercici de resum del treball del primer any de govern municipal.

Per cert, l’Ajuntament de que parlo es el de Santa Coloma de Gramenet.

A Cerdanyola encara estem a anys llum d’aquestes bones pràctiques.

Article sencer