NOVES TECNOLOGIES
publicat al febrer de 2002 a Cerdanyola Cultura
No em cansaré d’insistir que estem assistint a una situació de trànsit social revolucionari com el que significà el pas del mon feudal al mon industrial. Avui assistim al pas de la societat industrial a la societat del coneixement.
Això té un seguit de conseqüències quotidianes que, fins i tot, no arribem a racionalitzar o pair. Però que ens modifica els nostres comportaments i les nostres percepcions. Seria imaginable, per exemple un fenomen de masses com ara Operación Triunfo fa només 10 anys? Sense mòbils per votar, pàgines web per seguir o canals de TV per tafanejar?. Aquest exemple que ens ocupà temps de conversa reals amb amics i coneguts ha desplaçat altres temàtiques o activitats, i ens sembla tant normal.
Hi ha, però, exemples més significatius: Qui no coneix de parelles que s’han format a través d'haver-se conegut o relacionat pels xats? O qui no sap de gent que ha trobat feina o s’apuntat a algun estudi a través d’internet? O aquells que organitzen els seus viatges navegant a través de les pàgines web? O quin és el percentatge de gent que manuscriu cartes respecte els que fan servir el correu electrònic? O quanta gent encara no ha provat en baixar música en el format que sigui des de l’ordinador?. Tot això sense entrar en el que ens espera: la recerca natural d’informació a través de les computadores, el teletreball, o la realització de compres, de les més especialitzades a les més diàries; per no dir el més important, el fer sentir la nostre veu als diversos fòrums en els que estem interessats.
Personalment encara em provoca un cert rubor aliè quan hi ha gent que encara parla de noves tecnologies. Noves? En absolut. El que assistim és al desplegament imparable de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC). No s’adonen que el futur ja ha colonitzat l’avui del seu imaginari: el seu futur és avui.
Aquestes reflexions em venen al pel al rellegir les Estadístiques de la Societat de la Informació, Catalunya 2001 que ha editat recentment la Secretaria per a la Societat de la Informació, de la Generalitat de Catalunya.
Aquest treball, seriós, ofereix un conjunt de dades que ens retornen, com a mirall, una societat molt moderna i tecnològicament raonadament avançada. I de la qual, personalment interpreto, que malgrat no tenir dades específiques, Cerdanyola deu estar en l’espectre més avançat per la seva composició social i demogràfica.
Algunes dades significatives: el 45,7% de les llars catalanes tenen com a mínim un ordinador, i el 20,7% de qui el tenien fa 1 any l’han renovat. D’aquestes el 27,1% estan connectats a internet, un 47% més que fa 1 any; i d’aquestes, el 7% disposen de connexions amb XDSI, ADSL o cable.
Segons la dimensió de la llar, el 82,2% de les que tenen 4 membres disposen d’ordinador i el 44,1% està connectat a internet. I segons els ingressos, més del 80% de les llars amb ingressos superiors a 420.000 pts/mes disposen d’ordinador i aproximadament el 60% d'accés a internet. Els ingressos inferiors a 210.000 pts/mes només tenen accés el 20,4%.
El 52,9% utilitza diàriament l’ordinador, el 30% dels ciutadans amb 15 anys o més, i utilitza l’internet un o més cops a la setmana. La mitja setmanal és de 1 a 4 hores.
Pel que respecta a l’accés a internet, la mitjana europea és del 31,1%, l’espanyola del 22,5% i la catalana del 29,8%. Però val a dir, que si s’analitza la freqüència de la franja entre 15 a 24 anys, estem per sobra la mitja europea.
L’anàlisi per franges d’edat indiquen que de 25 a 39 anys, l’utilitzen el 81,6, que significa un 61,3% del total, de 40 a 54 anys el 61%, que significa un 34,6% del total, i els de 55 o més anys només un 14%, el que significa un 5% del total.
Per ocupacions, l’utilitzen el 100% dels estudiants, el 60% dels treballadors, el 40% dels aturats. I el grup més feble i que poden quedar despenjats són les dones que fan feines a la llar, els jubilats, els retirats i els pensionistes.
Davant aquest quadre cal que tots, individus, associacions, empreses i administracions, fem un esforç permanent per no perdre roda tecnològica i incorporar-nos decisivament, encara que críticament, a aquest desplegament que és, com deien els analistes socials tradicionals i els ecòlegs més actuals, aspectes decisius de la infrastructura de la nostra societat.
Això té un seguit de conseqüències quotidianes que, fins i tot, no arribem a racionalitzar o pair. Però que ens modifica els nostres comportaments i les nostres percepcions. Seria imaginable, per exemple un fenomen de masses com ara Operación Triunfo fa només 10 anys? Sense mòbils per votar, pàgines web per seguir o canals de TV per tafanejar?. Aquest exemple que ens ocupà temps de conversa reals amb amics i coneguts ha desplaçat altres temàtiques o activitats, i ens sembla tant normal.
Hi ha, però, exemples més significatius: Qui no coneix de parelles que s’han format a través d'haver-se conegut o relacionat pels xats? O qui no sap de gent que ha trobat feina o s’apuntat a algun estudi a través d’internet? O aquells que organitzen els seus viatges navegant a través de les pàgines web? O quin és el percentatge de gent que manuscriu cartes respecte els que fan servir el correu electrònic? O quanta gent encara no ha provat en baixar música en el format que sigui des de l’ordinador?. Tot això sense entrar en el que ens espera: la recerca natural d’informació a través de les computadores, el teletreball, o la realització de compres, de les més especialitzades a les més diàries; per no dir el més important, el fer sentir la nostre veu als diversos fòrums en els que estem interessats.
Personalment encara em provoca un cert rubor aliè quan hi ha gent que encara parla de noves tecnologies. Noves? En absolut. El que assistim és al desplegament imparable de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC). No s’adonen que el futur ja ha colonitzat l’avui del seu imaginari: el seu futur és avui.
Aquestes reflexions em venen al pel al rellegir les Estadístiques de la Societat de la Informació, Catalunya 2001 que ha editat recentment la Secretaria per a la Societat de la Informació, de la Generalitat de Catalunya.
Aquest treball, seriós, ofereix un conjunt de dades que ens retornen, com a mirall, una societat molt moderna i tecnològicament raonadament avançada. I de la qual, personalment interpreto, que malgrat no tenir dades específiques, Cerdanyola deu estar en l’espectre més avançat per la seva composició social i demogràfica.
Algunes dades significatives: el 45,7% de les llars catalanes tenen com a mínim un ordinador, i el 20,7% de qui el tenien fa 1 any l’han renovat. D’aquestes el 27,1% estan connectats a internet, un 47% més que fa 1 any; i d’aquestes, el 7% disposen de connexions amb XDSI, ADSL o cable.
Segons la dimensió de la llar, el 82,2% de les que tenen 4 membres disposen d’ordinador i el 44,1% està connectat a internet. I segons els ingressos, més del 80% de les llars amb ingressos superiors a 420.000 pts/mes disposen d’ordinador i aproximadament el 60% d'accés a internet. Els ingressos inferiors a 210.000 pts/mes només tenen accés el 20,4%.
El 52,9% utilitza diàriament l’ordinador, el 30% dels ciutadans amb 15 anys o més, i utilitza l’internet un o més cops a la setmana. La mitja setmanal és de 1 a 4 hores.
Pel que respecta a l’accés a internet, la mitjana europea és del 31,1%, l’espanyola del 22,5% i la catalana del 29,8%. Però val a dir, que si s’analitza la freqüència de la franja entre 15 a 24 anys, estem per sobra la mitja europea.
L’anàlisi per franges d’edat indiquen que de 25 a 39 anys, l’utilitzen el 81,6, que significa un 61,3% del total, de 40 a 54 anys el 61%, que significa un 34,6% del total, i els de 55 o més anys només un 14%, el que significa un 5% del total.
Per ocupacions, l’utilitzen el 100% dels estudiants, el 60% dels treballadors, el 40% dels aturats. I el grup més feble i que poden quedar despenjats són les dones que fan feines a la llar, els jubilats, els retirats i els pensionistes.
Davant aquest quadre cal que tots, individus, associacions, empreses i administracions, fem un esforç permanent per no perdre roda tecnològica i incorporar-nos decisivament, encara que críticament, a aquest desplegament que és, com deien els analistes socials tradicionals i els ecòlegs més actuals, aspectes decisius de la infrastructura de la nostra societat.
Article sencer
Publicat per Jordi Mena @ 25.2.02
0 comentaris
