TORNEM-HI… ¡NO A LA GUERRA!

Tothom ens vàrem esgarrifar amb les notícies del què passava a París el passat 13 de novembre. Aquest cop el terrorisme arribava a la capital d’una metròpoli, com abans havia estat Madrid o New York. Això canvia les coses, les víctimes ja no són en països llunyans sinó que també podem ser nosaltres.

A diferència de després dels atemptats de Madrid, el president Holland declara la guerra i demana suports, especialment als col·legues europeus.

Aquí cal fer algunes reflexions:

Les guerres ja no són com abans. No es poden acabar amb un desembarcament a Normandia o amb una bomba com a Hiroshima o Nagasaki. Tampoc els exèrcits són els mateixos, regulars; ara són amb empreses privades o amb població difosa, aquests llops solitaris, tampoc els enemics són els mateixos, ara ho és fonamentalment la població civil, d’aquí i d’allà.

Els autors no han estat sirians vinguts camufladament com a refugiats. Han estat europeus, amb l’educació d’aquí, i que si han estat a Síria o altres països ho han fet amb passaport francès o belga.

Que hi ha que fer front al terror i al terrorisme és indubtable. Que hi ha que condemnar els atacs terroristes, tots, també.

Però tampoc podem ser hipòcrites. Estem davant d’una nova organització d’ordre internacional, entre les grans potències, i moltes d’aquestes guerres són resultat dels seus jocs i dels seus negocis.

Hi ha dos tipus de mesures a prendre. Unes en el marc internacional, per apaivagar els conflictes: democratització d’Aràbia Saudita i la resta de monarquies del golf, congelar la venda d’armament, controls financers, polítiques conjuntes d’intel·ligència, observatoris en internet…

Altres en el sí de les nostres societats: desmuntar ghettos com les banlieus o barris molt deficitaris, promoció econòmica i professional pels joves, mesures socioeducatives, culturals i religioses… Recordem que a França hi ha polítiques assimilacionistes (que els nouvinguts siguin iguals que nosaltres) i ja veiem on ha esclatat el terror.

Coneixem també els resultats de les polítiques exteriors bel·licistes iniciades pel Trio de les Açores (Bush, Blair i Aznar). On encara l’expresident espanyol és l’únic que no s’ha disculpat per la seva decisió bel·licista.

Per tot això aquest dissabte passat hi hagué una marxa contra el terrorisme i la Guerra.

Aquest va ser la crida final del seu Manifest:

“Per això ens tornem a alçar, per dir prou. No permetrem que en el nostre nom s’iniciï una nova guerra, no avalarem cap bombardeig, no acceptarem cap nova retallada de les nostres llibertats, no callarem davant la proliferació de discursos islamòfobs, racistes i feixistes, i no permetrem més lleis xenòfobes ni més centres de detenció il·legals o il·legítims. Per la pau, la llibertat, la igualtat, la fraternitat, la solidaritat, la justícia global i la laïcitat, hem decidit sortir al carrer a dir mai més.”

Molts ens hi identifiquem i hi donem suport. NO A LA GUERRA.