QUÈ VOTEM LES PROPERES ELECCIONS DEL 25 DE NOVEMBRE? (19.10.12)

El proper 25 de novembre la ciutadania ha de votar per assolir un nou govern per Catalunya. No és altra cosa la que votem.

D ’on partim?

Aquests dos darrers anys hem viscut una forta agressió econòmica a les classe mitges i populars de Catalunya: pèrdua de qualitat en serveis públics fonamentals, pujada d’impostos com l’Iva, restricció al crèdit, etc. Donant-se una política de retallades publiques que totes, ni de bon tros, eren necessàries (medicines, salut, beques, investigació, etc). Retallades que moltes ho eren per manca d’ingressos, per una política fiscal que no toca a qui més té, com per exemple la que han fet a França. També per uns balanços fiscals deficitaris amb l’Estat (“Espanya ens roba” és una mentida que conté una part de veritat). És cert que no s’aplica el principi federal de “cadascun segons les seves capacitats i a cadascú segons les seves necessitats”; es a dir, pagues segons el teu PIB i cobres segons la teva població.

Això ha generat un malestar incontenible dins la població, i també pel maltractament rebut arrel de la sentència del Constitucional i de les barbaritats que ens diuen des del nacionalisme espanyol.

L’Onze de Setembre marca un abans i un desprès quan, fonamentalment, les classes mitges i populars catalanes no volen seguir amb l’actual situació.

Què cal garantir d’un nou govern?

Primer, un redreçament de la política econòmica i fiscal, doncs queda palès que les polítiques de contenció neoliberals ens porten al suïcidi com a país (independentment del règim polític que es trií)

Segon, el manteniment del principi democràtic del dret a decidir realitzant una consulta popular

Tercer, proposar una reforma de la Constitució on ens sentim còmodes amb el reconeixement de la nostra personalitat política

Qui ho pot garantir?

CiU és més del mateix que hem tingut fins ara, amb l’habilitat d’amagar els seus fracassos econòmics i socials sota l’estelada. I el PP és la mateixa política econòmica però amb flaire i gust espanyolista.

Les esquerres són les úniques que poden capgirar la situació, si són capaces d’articular una proposta conjunta que la faci engrescadora al conjunt de la ciutadania, França és un exemple i un camí. Alhora que iniciar un gran debat de reconfiguració d’una Esquerra socialista amplia i potent dins Catalunya.

Sobre les relacions PSC i PSOE ja en parlarem un altre dia.