ALGUNES LLIÇONS D’AQUESTES ELECCIONS MUNICIPALS A CERDANYOLA DEL VALLÈS

Les eleccions municipals, que s’han produït en un moment de forta crisi econòmica i social, i dins un augment de les forces conservadores tant a la península com al país, però també amb un declivi de la consolidació europea, obliga a fer algunes reflexions.

Ara es el moment gran de la política, on quedarà evidenciada la capacitat política dels lideratges i de les forces democràtiques. És el moment gran de les negociacions i pactes per la governabilitat. Recordem que el mandat anterior ha estat marcat fonamentalment per a com es van produir aquestes negociacions i quins varen ser els seus resultats... però això ja es aigua passada.

Set lliçons que em semblen d’especial interès:

1. No és cert que la política local és específica i té poc a veure amb la política catalana o espanyola. No eren eleccions per a una gestoria de comunitat de veïns. Les ciutats no són bombolles aïllades del seu context, sinó tindria raó Franco quan li deia a un alcalde de Barcelona que va nomenar: “amigo mio, hagame caso y haga como yo, no se meta en política”.

2. En temps de crisi i conflicte social, la dialèctica política dreta/esquerra (que existeix malgrat qui digui que és cosa del passat) creix pels extrems. Això que s’ha vist confirmat per l’augment de la presència de Plataforma per Catalunya al sí de l’anomenat cinturó roig de Barcelona, com del PP (i no precisament de la seva faceta més moderada, com a Badalona), també s’ha confirmat a casa nostra.

3. La desafecció front la democràcia purament representativa és molt evident. Podria haver-hi un regidor amb els resultats dels vots en blanc. L’afirmació de que la gent vol que només els representants resolguin problemes i no marejar al personal, és del segle passat. La presència del moviment 15-M i les seves acampades (que son objecte d’un anàlisi més específic) son un símptoma prou evident i que te un ampli reso de simpatia i coincidència entre la ciutadania, segons les enquestes.

4. La lliçó més important és que s’ha castigat la lluita cainita entre les esquerres de Cerdanyola (PSC vs. ICV) per l’hegemonia. Avui el PP ja és una alternativa democràtica evident. Les picabaralles entre PSC i ICV, entre altres raons, ha provocat un descens de les dues formacions en suport popular.

5. Qui traeix els valors per a gaudir del poder, l’electorat el penalitza. Els pactes electorals de governabilitat, dins i fora del govern, per part d’ICV en el darrer mandat han estat presents en molts components dels seu electoral potencial. Aquesta es una dada important a l’hora de pensar en la nova governabilitat.

6. Ha augmentat la representació política municipal, amb ERC i CxC, donant més pluralitat i complexitat al joc democràtic. Això no hauria de donar por, ans al contrari permet una millor representació de la voluntat popular i un repte de maduresa política a l’hora de governar i de fer oposició.

7. Ja no hi ha discussió sobre qui ha d’ostentar l’alcaldia. Malgrat la davallada socialista, la qüestió és ben clara. Si be el terra electoral dels socialistes s’ha escurçat preocupantment per a ells, pel que significa de fidelitat del seu electorat, segueix sent la força més votada a la ciutat amb diferència.

Davant els reptes i dificultats actuals (no els hi esperen temps fàcils als governants), el seny hauria de dur-nos a un govern fort de progrés, sense perdre el sentit profundament democràtic de l’alternança.

Un govern de progrés PSC-ICV-CiU, invitant ERC a participar-hi, és el que hauria de ser el més interessant per a la ciutat. Compromís per Cerdanyola té molt clar el seu rol d’oposició que vol fer. Cal una oposició clara que jugui netament el seu paper. El Partit Popular, com una opció conservadora creïble i democràtica, renovada i amb noves forces ha de mostrar i demostrar el seu múscul per a facilitar una Cerdanyola millor.

No és moment de mirar pels retrovisors sinó posar la vista clarament cap endavant. Estancar-se en picabaralles antigues o en recordar enfrontaments del passat va en contra dels interessos de la ciutat. Cal valorar la renúncia del candidat Toni Morral en facilitar la governabilitat, qüestió que l’honora. Aprofitem totes les oportunitats i no ens tanquem en posicions fonamentalistes i puristes que només son polítiques d’ensimismament.

No es perdonarà que Cerdanyola perdi més temps ni oportunitats.