UNA SETMANA SIGNIFICATIVA

Aquest canvi de cicle socioeconòmic i polític que estem vivint, s’ha manifestat de forma clara en aquesta setmana, a partir de vivències especifiques.

Dimecres vaig asistir a una sessió de la Universitat a l’abast sobre el tema Identitat i immigració, de la escriptora Patricia Gabancho. Un discurs com el d’Anglada, però en versió catalana. Primer els de casa, com la versió més fascistitzant de l’Estat Català dels anys 30. Un discurs demagògic, ple de mentides, però sense cap vergonya ni el més mínim rubor. Insultant. Partint de la falsa premisa que la globalització internacionalitza i l’identitat es nacionalitza, semblava un discurs de Radovan Karadzic a la catalana. Fou un discurs de la por, l’expressió ideológica d’aquesta por als altres i al futur.

Dijous havia assemblea de l’agrupació del PSC sobre els resultats de les eleccions passades, del 22 de maig. Un dirigent valora que els resultats electorals del PSC es fruit de la tormenta perfecta. Eufemisme elaborat per algún teòric important per tirar pilotes fora i excloure qualsevol autocrítica de l’activitat política dels socialistes en aquests darrers temps.

Dissabte matí, constitució dels ajuntaments fruit dels resultats electorals. Victòria aclapadora de les dretes catalanes i espanyoles al nostre país. Es trenca el mite del cinturó roig. Algunes esquerres desnortades segueixen prioritzant el poder a la política. El PP governa la tercera ciutat de Catalunya, amb el vistiplau de CiU. Les Diputacions a mans dels convergents (potser ara començarem a dir que son institucions innecessàries, com els Consells Comarcals?). El sector més radical dels indignats suplanta la seva veu a la porta dels ajuntaments, escridassant tots els polítics menys els sectors més esquerrans. Es llença l’aigua bruta de la banyera amb el nen dins. S’aconsegueix impedir l’accés de l’extrema dreta de Plataforma per Catalunya als ajuntaments. Afortunadament, encara es salven els mobles en alguns municipis.

Dissabte tarda, trobada a Sant Cugat de membres de Congrésdesdebaix, del PSC. Veus esperançades que demanden noves formes en el partit i fan emergir alguns nous lideratges. Veus critiques sobre les formes i funcionament del partit més que d’objectius polítics.

Volant tota la setmana, per sobre la resta d’aconteixements, la proposta de llei òmnibus, de CiU, que a més de desmantellar conquestes importants aconseguides amb els dos governs tripartits (s’apropa el temps que deixem de menysprear-los i comencem a valorar-los de debò aquests governs passats), expressen la deriva profundament liberal en l’aspecte econòmic d’aquestes formacions polítiques, CDC i UDC, lluny de les propostes més socialdemòcrates o socialcristianes dels primers governs Pujol. Lliguem-nos be els machos, que tot just comencen.

L’agudització social continua i donarà peu a més indignació.