19.4.11

SALUT I REPÚBLICA, CIUTADANS

Aquest 14 d’abril fa 80 anys es va proclamar la II República espanyola, estroncada per un alçament militar animat per les forces de la reacció: terratinents, església i banca. Un alçament que ens portà 40 anys de la pau dels cementiris, amb una dictadura política tacada de sang fins el darrer dia.
No va ser el republicà un període idíl•lic, ans al contrari, un temps molt turbulent, travessat per greus conflictes socials. Malgrat tot, generà uns valors, una cultura i unes institucions que ens van portar de pet a la modernitat; fins i tot a l’avantguarda en molts camps (art, educació…).
Avui que estem vivint una altra cruïlla històrica, on un vell món no acaba d’anar-se’n ni el nou d’aparèixer, és un bon moment de recordar i actualitzar els valors republicans.
Zapatero va començar amb bon peu en aprofundir en un republicanisme social, però va quedar empantanagat per la crisi econòmica pròpia i internacional. També per no haver sabut sortir d’una tercera via en que van entrar alguns socialismes europeus, també el nostre, de caire més liberal.
Assistim a uns símptomes de canvi tan potents i profunds com:
• La crisi nuclear a partir de Fukushima que ens ha d’obligar a replantejar-nos viure d’una altra manera; el consum té un límit i haurem de creure qui planteja que ara toca reduir, reciclar i reutilitzar.
• Un despertar democràtic dels països àrabs, que ens qüestiona la nostra Unió Europea; on Turquia és el mirall on es miren els revoltats i nosaltres mirem cap a un altre costat davant la seva integració europea. I a Finlàndia, amb el resultat electoral xenòfob de diumenge; així ens llueix el pèl.
• L’hegemonia econòmica de la Xina on hauríem de ser més insistents en la defensa dels drets humans; que s’està convertint en la nova potència mundial, amb forta penetració a l’Àfrica i Sudamèrica, però amb un model polític fortament burocràtic i autoritari.
• Els estertors depredadors del capitalisme que exigeix plantejar-nos el delicte de crims econòmics contra la humanitat; cal incorporar aquest delicte davant el Tribunal Penal Internacional quan l’egoisme i l’avarícia d’uns pocs empobreixen a centenars de milers.
• La poca-vergonya dels sous exhorbitants dels alts executius, en temps de retallades per la majoria, que ha de forçar a establir un sou màxim; de la mateixa manera que hi ha un salari mínim, pels mateixos motius i potser amb més raons després d’haver vist el que estem veient, caldrà establir un salari màxim. S’ha d’entendre que les empreses no poden créixer indefinidament ni els sous dels grans executius poden estar lligats a l’augment de beneficis.
Els progressistes, especialmente els socialistes, hauràn d’actualitzar el seu ideari i oblidar les seves propostes purament gestores de la misèria de la lògica d’aquest sistema. En aquest camí fora bo recuperar els valors republicans.
En aquest sentit la ciència, l’educació i la cultura haurien de ser temes centrals en les propostes polítiques de qualsevol escomesa electoral, també les municipals.
Mantenir el poder pel poder, avui, només significa mantenir una situació social agònica que perjudica especialmente als nostres joves i compromet el futur de tothom.


Article sencer