2001 UN NOU ANY ENGRESCADOR

Publicat al febrer del 2001 a Cerdanyola Cultura

L’inici dels anys, en les administracions, tenen sempre un component de novetat: apareixen amb els pressupostos econòmics aprovats, generalment. I ja sabeu que hi ha una vella dita dins aquest món públic que diu que res no existeix per a l’administració si no està consignat pressupostàriament.

Nous pressupostos, per tant, per a una nova acció cultural.

Nova?. Bé, potser no tant nova, per què els objectius polítics d’aquest mandat segueixen essent els mateixos:

Ø Mantenir i aprofundir el festival de Blues
Ø Obrir espais culturals adreçats a la cultura digital i cibernètica
Ø Ampliar i consolidar el circuit ibèric a Cerdanyola
Ø Creació d’una extranet per a entitats
Ø Crear una Sala d’Exposicions i una Sala d’Audicions mitjana
Ø Relació prioritària amb la Universitat Autònoma de Barcelona
Ø Consolidació del projecte ELE
Ø Reorganitzar la gestió dels equipaments socioculturals de la ciutat i millorar el recolzament a les entitats
Ø Reestructurar els espais de l’Ateneu
Ø Dur a terme una programació estable d’activitats, primant els convenis amb les entitats i els acords amb els creadors
Ø Creació d’una Comissió Municipal del Patrimoni Arquitectònic, Cultural, Natural i per a la Normalització Lingüística.

Però aquests objectius, que aquest any passaran el seu equador de mandat per a ser realitzats, porten vies de realització diferent cadascun d’ells.

Per això, cal definir els objectius específics per aquest nou any, i aquests tenen 4 centres de gravetat importants:

a) La creació cultural: hi ha la voluntat política de generar 2 premis i una beca d’estudis per a impulsar la creació cultural. Un premi serà el Concurs de Curtmetratges “Miquel Porter” adreçat als creadors cinematogràfics; altre serà un concurs de pintura, de forma biennal, i alternada amb escultura; finalment la creació de la beca “Jaume Mimó” per al impuls dels estudis historiogràfics locals.
b) La difusió cultural: generar, mantenir i augmentar la difusió d’activitats culturals de caràcter estable per a la ciutat, donant prioritat a les produccions pròpies dels grups que treballen a Cerdanyola.
c) La dinamització cultural: mantenir i augmentar la política de convenis amb les entitats, per a generar una relació de contraprestacions culturals que tinguin un efecte productiu en matèria cultural per a la ciutat; realitzar un estudi sobre el moviment associatiu realment existent en Cerdanyola i els seus recursos, com un primer mirall on mirar-se sense prejudicis; i cercar formules d’un millor aprofundiment de les relacions amb l’Autònoma.
d) El patrimoni cultural: mantenir i ampliar les sortides museistiques; aprofundir la museització de la ciutat; mantenir i millorar la Revista de Cultura; aprovar, amb el concurs i consens de tothom, el catàleg del patrimoni arquitectònic de Cerdanyola.

No son poques coses. I a més, si al costat d’això anem realitzant el conjunt d’activitats culturals que ja estan consolidades a la ciutat. I a més, si el nivell d’autoorganització ciutadana segueix augmentant traduït en major nombre d’entitats culturals vives i dinàmiques que fan feina per a elles i per a Cerdanyola.

Som una ciutat cultural extraordinàriament viva, i aquesta és una de les potencialitats de Cerdanyola, que no tant sols no podem perdre sinó que hi ha que apostar decididament per a que continuï creixent.

La Cerdanyola de la cultura, protagonitzada per molts grups, entitats, institucions i persones, amb el recolzament entusiasta de l’Ajuntament, ha de significar una marca d’identitat de la ciutat davant sí mateixa i davant el seu entorn. Una cultura que sigui el substrat necessari de la Cerdanyola del coneixement que ha de definir el nostre futur.

Article sencer