TREBALLAR PER A VIURE O VIURE PER A TREBALLAR ¿

Es obvi per a tothom que la situació econòmica està canviant. Els economistes seriosos ens parlen de que hem entrat en un canvi de cicle econòmic mondial d’incerts comportaments i característiques.

Avui, l’ofensiva neoliberal arribà al cor d’Europa amb l’aprovació d’una directiva europea que proposa des de les possibilitats de les negociacions individuals fins el arribar a pactar una setmana laboral de 65 hores.

Tot sembla indicar, dins el marc actual de la globalització, d’una nova ofensiva d’acumulació capitalista internacional, amb fort impacte en l’espai europeu.

Això obliga, almenys, a formular-se algunes qüestions i a prendre algunes posicions.

Podrem mantenir l’actual condició de prosumidors, nom donat a la circumstància de que juguem un mateix rol de productors i consumidors, en una etapa d’asalt a les millores de condicions de vida dels treballadors, que un dels seus indicadors ha estat la setmana de 35 hores?

Els sindicats segueixen essent utils per a defensar l’interés general del conjunt de tots els treballadors, no només del dels seus afiliats?

Les negociacions en la defensa i millora de les condicions de treball, no han d’ampliar la seva perspectiva defensant les condicions generals de vida, entrant aquestes organitzacions de forma activa i decidida en la seva defensa?

Som conscientes dels efectes indirectes de les conseqüències d’aquestes mesures en l’otganització de la vida social i familiar? Preveiem l’impacte tant negatiu que tindrà per l’avenç més important del segle XX com va ser l'incorporació de les dones a la vida laboral, social i política?.

Preveiem l'impacte força catastròfic d'aqustes mesures en el comerç de proximitat, com en les petites i mitjanes empreses, especialment de serveis?

Seguiré més endavant amb aquestes reflexions, però l’urgent ara es que tothom recolzem i ajudem a organitzar la Jornada Mundial per al Treball Decent, que convoca la Confederació Sindical Internacional (CSI) pel dia 7 d’octubre.