A QUAN SORTIRÀ EL PREU DE TREBALLADOR, A EUROPA?

Mentre alguns volen fer girar les agendes polítiques al voltant de temes ideològics o sentimentals, com son els identitaris o religiosos, en temps que son clarament postnacionalistes, actuacions de gran envergadura estructural es produeixen a Europa. Fets que poden tenir repercussions importants.

Un d’ells es el cas Laval.

En la vigília del Primer de Maig, com deia en Dürrenmatt, quins temps desgraciats son aquests en que encara hi ha que lluitar pel què es evident. La defensa de les conquistes socials dels treballadors europeus és un cas.

L’any passat es va generar per part del Partit Popular Europeu una proposta anomenada Directiva Bolkstein. Aquesta directiva volia establir un marc jurídic que suprimís obstacles a la lliure circulació dels serveis entre els estats membres de la Unió Europea. Això incloïa el principi de país d’origen, que dit de forma planera implicava que si ve a Cerdanyola una empresa rumana per a fer activitat, amb treballadors romanesos, les condicions laborals regissin les de Romania. Tant el Partit Socialista Europeu, l’Esquerra Unitària Europea com la Federació Europea de Sindicats (que aplega a UGT i CC OO) s’hi van oposar, i va ser rebutjada aquesta proposta pel Parlament Europeu.

Però el 18 de desembre passat, el Tribunal de Justícia de la UE, falla en permetre, de fet, el dret d’una empresa estrangera a pagar els seus treballadors segons el lloc d’origen i no pel del lloc de treball. Passà a Suècia i la empresa es deia Laval. Cal recordat que les resolucions de la Cort Suprema afecten a tots els països membres de la UE. Es un atac frontal a les condicions de treball i de vida conquerides al llarg de molts anys.

S’acabarien les deslocalitzacions d’empreses cap els països de l’est de la UE. Es generarien empreses en aquells indrets, que portarien els seus treballadors al nostre territori, però els tractarien com si fossin allà. El principi de a igual treball, igual salari, saltaria pels aires. I la cohesió social en la nostra societat quedaria greument amenaçada.

Caldrà avançar decididament en el debat públic i obert de l’establiment d’unes condicions socials i laborals europees, com ja s’ha vingut intentant anteriorment. Ens juguem la cohesió social de les nostres societats i d’Europa en això.

Quan alguns volen fer-nos veure que els estrangers son sinònim de delinqüència, o de que son competidors per què ens treuen els recursos socials existents dels que gaudien els sectors més desfavorits (beques, ajuts, etc.), obliden que primer i fonamentalment son treballadors. La economia catalana i espanyola ha surat tant per la incorporació d’aquests col•lectius i (per què no dir-ho?), pels salaris mes reduïts que cobren o han cobrat o pel major número de hores que treballen o han treballat. Així també s’ha fet gran la caixa dels diners de tothom, d’on sortiran fonamentalment els fons de les pròximes pensions. El que cal es augmentar els recursos socials i educatius per a no entrar en una competència interna pels recursos, que tant sols genera xenofòbia.

Es parla molt de drets i deures, cosa totalment correcte, però fonamentalment socials. Aquí cal distingir també els drets d’accés a la nacionalitat dels drets de ciutadania; en qualsevol cas, estarem parlant de drets polítics.

Davant la fragmentació major dels treballadors, ara en aquest cas per l’origen, i de les diverses condicions de treball que generen, hi ha que establir una clara posició d’esquerres. Aquesta no pot ser altra que l’ampliació dels drets per a tothom, i en aquest cas els drets polítics. Concretant, dret de vot en la vida ciutadana, en les eleccions municipals. Els treballadors immigrants fan decididament ciutat, on en algunes poblacions comencen a ser una realitat quantitativament i qualitativament important.

Per això, l’encerta de la consigna de la Confederació Sindical Internacional per aquest Primer de Maig: treball digne arreu i per a tothom.

Reivindicar el treball digne significa lluitar contra la precarietat existent, la sinistralitat laboral, el treball submergit, la discriminació i l’incompliment en l’aplicació de les lleis i els drets laborals al nostre país, així com donar suport a la campanya encetada per la Confederació Europea de Sindicats sota el lema A l’ofensiva per uns salaris justos.