CIUTADANIA I POLÍTICA

Estem practicament a l’inici del mandat municipal quadrienal i es pertinent preguntar-nos que hi pintem els ciutadans.

Parafrassejant la cèlebre dita, cal afirmar que la política es massa important com per a deixar-la només en mans dels polítics.

La política en el segle XXI, com ja he escrit alguna altra vegada anteriorment, no pot ser només una política delegativa. Es a dir, reduïda a introduir un vot a l’urna cada quatre anys de la vida municipal.

Aquest debat ja es va produïr en el nostre Ajuntament quan es va aprovar ampliament el Pla Director de Participació Ciutadana.

Un Pla, però, que cal desplegar i fer operatiu.

En aquest sentit tenia raó el portaveu del grup municipal socialista quan, en roda de premsa, recordava que el govern potser no està fent be els deures, o potser els fa amb un cert retràs, quan encara no s’ha obert un debat ciutadá al voltant del Pla d’Actuació Municipal (PAM), que hauria de ser l’autèntic contracte entre l’Ajuntament i la ciutadania.

Aquest debat obert ja s’està realitzant en moltes ciutats catalanes amb governs de progrés.

La ciutadania ha de tenir el dret i l’oportunitat d’ampliar amb consideracions pròpies d’alló que espera es faci en la ciutat els propers quatre anys. Consideracions que passen per expressar cadascú alló que trobi rellevant. Be pot ser un equipament de caire metropolità, per tenir mes presència i impacte en el territori, com demanar determinar mobiliari urbà en un punt precís d’un indret ciutadà, urgir l’acceleració en l’acompliment de la preservació del catàleg arquitectònic com precisar que en la cruïlla X hi hagi un aparcament de bicicletes, per posar alguns exemples.

El govern, desprès ha de considerar i respondre a cadascuna d’aquestes demandes.

Però primer, es clar, ha de donar a conèixer quina es la seva proposta, i aquesta ha d’anar lligada al pla d’inversions quadrienals. I d’això res sabem encara.

Per això l’advertiment de que no facin tard... i que comptin amb tothom. No torni a pasar com en el mandat anterior que van dir que estaven trreballant el Pla d’Equipaments, que donarien a conèixer, i es va acabar el mandat i ens varem quedar amb un pam de nasos i el més calent a l’aigüera.

Això també passa per que la societat civil no apretem prou. No vull dir allò de piove... porco governo, que ens recordaba l’amic Manuel.

No es tracta d’estar contra el govern sino de generar mecanismes autònoms d’opinió, que recullin el sentir de sectors de la ciutadania, els seus sentiments i interessos generals com concrets, per a que Cerdanyola gaudim de veus més pròpies i plurals.

Això també es altra forma complementària de fer ciutat; es a dir, política ciutadana.