DE QUÉ TENEN POR?
No he volgut fer una valoració política personal de les pasades eleccions municipals i la formació de govern fins veure com es manifestava l’assemblea socialista de Cerdanyola, que es va fer ahir.
Una assemblea que va omplir de militants i simpatitzants de gom a gom la sala àmplia de l’UGT. On es va donar una informació exhaustiva i transparent del procés de relacions amb tots els partits que varem mantenir, i que penso que es bo donar a conèixer alguns aspectes que no són públics. Varen haver moltes i moltes intervencions i totes manifestaren acord i orgull amb la tasca realitzada sota el lideratge de l’Antonio Càrdenas. El projecte socialista ha sortit reforçat i més sòlid que abans. Vull explicitar dues constatacions bàsiques i comentar molts dels arguments que s’estan utilitzant de forma mentidera i malintencionada.
La primera constatació es que els resultas son inquestionables: 10 regidors del PSC, que son propis i només nostres, 9 regidors d’ICV, que està sobrerepresentat incloent vots prestats d’altres formacions polítiques, 3 regidors per a la federació nacionalista conservadora catalana i 3 regidors per la dreta liberal-conservadora espanyolista. És incomprensible, doncs, que una ciutat que vota molt majoritàriament esquerres (19 vs. 6) sigui governada per una esquerra, els conservadors catalans i, per ser govern en minoria, estar pendent permanentment de la dreta espanyolista per a tirar endavant l’acció de govern. En la pràctica, un tripartit incomprensible i estrany.
La segona constatació es que aquesta aventura estranya ha generat una fractura social en la ciutat, desconeguda en la vida democràtica recent en aquesta ciutat, fins ara. Aquesta fractura social té un responsable: Antoni Morral.
Això provocà el dissabte dia 16 una indignació popular que ha acabat amb el plàcid oasi cerdanyolenc. Fets que ni son vergonyosos ni comdenables, sinó fruit d’una reacció popular, com criticava alguna editorial local. No vulguin confondre fanatisme amb indignació popular, que va ser crispada però no violenta, i que va ser partícip de gent de forces i variades orientacions polítiques. Va ser una contestació no resignada a una decisió política que es democràtica i legítima, però equívoca i incomprensible per a molts.
Aquesta fractura queda prou evident en el conjunt d’escrits del darrer Tot Cerdanyola o als escrits al Cerdanyola.info. Però si vull deixar palès dues mentides expressades per dirigents locals d’ICV com Rafa Bellido o Carmen Martinez, que només ho fan per justificar el suport rebut pel Pertit Popular. És mentida que des de l’executiva local del PSC, del seu grup negociador o des del nostre candidat haguessim ofert un pacte de govern al PP.
La única reunió amb una oferta clara que es va oferir al PP, per a que es votessins a ells mateixos o s’abstinguessin, va ser el de millorar les seves condicions per a exercir l’oposició. Situació que es comuna a totes les ciutats grans que juguen a primera divissió i que ja deiem en el darrer punt del comunicat de l’executiva (que es pot consultar en la pagina web del PSC local). Situació que, recordo, varem demanar a en Morral a l’inici del mandat passat i que ens varen negar. Voliem, i volem, millorar el joc democràtic de l’Ajuntament i això implica canviar la relació del govern amb l’oposició, oferint mitjans per a fer aquesta tasca, garantint informació suficient i amb temps suficient, i no com ha passat fins ara que o bé s’ha ocultat durant temps (com el tema dels abocadors) o s’ha donat sense temps pel seu estudi com tots els pressupostos o el conjunt de temes que s’han tingut que quedar sobre la taula fins el ple proper que es poden consultar en les actes dels plens municipals. Dir altre cosa es pura i senzillament mentida. No hi ha hagut més trobades amb el PP.
L’amic Negreira fa altres raonaments. També es mentida que nosaltres discutim que la segona força governi, el que denunciem es la incoherència i la inconsistència amb les condicions en que ho fa. Els que menteixen són els que diuen que es volia pactar amb el PSC. Per dues vegades, abans de les eleccions, es va oferir a l’anterior Alcalde el pacte de que governés la llista més votada, i per dues vegades es va negar. També es veritat que va haver una trobada amb Morral per parlar de pactes, però a l’endemà va tallar aquesta possibilitat i va anunciar que es presentava a l’investidura, acompanyant-ho d’una proposta de 2 anys i 2 anys, formula per a cobrir el que no es digués que tallava per la via dels fets qualsevol pacte amb el PSC, provocant un xantatge inacceptable. Era mentida que volgués pactar entre les esquerres, ja havia decidit tornar a governar amb els nacionalistes conservadors. CiU va mantenir un simulacre que l’únic objectiu era guanyar (i perdre) temps, malgrat les amables paraules d’Octavi Moreno.
També et vull expressar amic Negreira que no et tornaré a tolerar que t’adrecis a la nostra formació política com a PSOE. El nostre projecte polític de catalanisme d’esquerres vé de molt lluny. Des de Pi i Margall, Valentí Almirall, Francesc Layret, Salvador Seguí, Joan Peiró, Rovira i Virgili, Rafael Campalans, Joaquin Maurín, Serra i Moret, Joan Reventós, Isidre Molas, Murcia i José Antonio Díaz, Juanjo Ferreiro, Pasqual i Ernest Maragall, Alamillo, Ernest Lluch, Jordi Solé-Tura, Daniel Cando, Carles Ferré, Pepe Montilla, Miquel Iceta, Dani Fernández i tants i tants d’altres. Governem Catalunya, les 4 principals ciutats catalanes, Diputacions, i en aquesta agrupació, tant en la seva executiva que està a punt de cloure el seu mandat com en el seu grup municipal és un insult no reconèixer o respectar aquesta realitat. I hem fet i continuarem fent una renovació i actuaització del projecte socialista sense necessitat de trencar ous, ni de generar ni aflorir divisions internes. Ho dic de bon rotllo, però contundentment. Mantenir el contrari és gaudir d’un dogmatisme que contradiu la teva intel•ligència.
Recordo que el PSC no esta sol, l’acompanyen la majoria dels votants d’aquesta ciutat. S’ha fet un treball de parlar i escoltar amb gairebé tota la ciutadania, amb la celebració d’un Fòrum Ciutadà exemplar, i amb l’explicitació del nostre programa detalladament. Un programa que recull el que volen la majoria de ciutadanes i ciutadans.
Aquesta voluntat de transparència democràtica també s’ha fet evident quan hem parlat amb la resta de partits, amb una declaració programatica per davant. Amb una voluntat de fer explícit qualsevol pacte de govern, no com van fer en aquest mandat passat. Que tenim raó en les coses que fem cal notar-les en com xupen roda la resta assumin les nostres propostes i fent un anunci conjunt ICV-CiU inexistent també l’altra vegada. Seguirem fent propostes com avantguarda política que som.
En l’anterior mandat, com ens recordava José Miguel Moreno en la nostra assemblea, ningú va voler negociar amb nosaltres. Ara això no ha passat. Ens hem reunit amb totes les formacions polítiques, inclús amb les que no han tingut representació municipal.
Per què no han volgut pactar amb nosaltres? De que tenen por?
No valen les tonteries de dir que s’ha de continuar un projecte de ciutat, que és inexistent o que, comparant programes, no es detectant grans diferències amb els del PSC, molt més complert. O que ara Cerdanyola està al mapa quan el partit que ha tingut sempre més clar el seu paper metropolità ha estat el PSC.
La veritat és una altre. Tothom tenia por que de governar Antonio Cárdenas amb l’Alcaldia, les properes eleccions hi haurien grans possibilitats de què el PSC treiés majoria absoluta, i que ICV tingués la representació que només li toca.
Potser en properes escomeses electorals no ens hauriem d’estranyar massa que el candidat de CDC, si continuen les coses com fins ara, es digués Antoni Morral.
S’ha preferit sacrificar el que volen la majoria dels ciutadans cerdanyolencs, d’un projecte d’esquerres catalanista, municipalista i de progrés, amb les esquerres plurals per aquesta visió de curta volada.
Aquesta ciutat ha canviat, ja no és nomes un poble, amb les picabaralles localistes de la Cerdanyola de dalt i la de baix, la ciutat dormitori d’una societat industrial que s’ha modificat substancialment, que ja no hi caben concepcions de cerdanyolencs de pota negra i de nouvinguts, que hi ha barris nous que tenen els mateixos drets i obligacions que la resta, una població més formada i més educada i un PSC que fa una transformació per a representar més i millor aquesta ciutat actual.
Es veritat que tots els partits democràtics tenim un problema amb l’abstenció, fet que amb el que ha passat a Cerdanyola no anima a treure el pensament que el poder retrau el paper a la política, i que de vegades sembla que és més important ocupar les cadires que satisfer les necessitats de la majoria de la ciutadania. També en aquest aspecte el PSC está fent un treball d’anàlisi seriós i a aquells que estiguin preocupats per aquesta problemàtica els hi recomano conèixer la proposta que està activant Miquel Iceta, i que poden conèixer consultant la seva pàgina web.
Si en el darrer article de l’amic Escoda, sempre tant romàntic, sensibler, positiu i figa-flor, recordava al Coronel Macià, l’avi, tant discutible en tantes coses, el vull contestar amb les paraules del nostre president màrtir Companys:
TORNAREM A LLUITAR, TORNAREM A SOFRIR, TORNAREM A VÉNCER !
Publicat per Jordi Mena @ 22.6.07
4 comentaris
4 Comentaris:
Res a dir...respecte i admiració!
una abraçada!
Visca Cerdanyola Socialista!
hola amigo. por admiraciòn
http://gllardoski.blogspot.com/
TORNAREM A LLUITAR, TORNAREM A SOFRIR, TORNAREM A VÉNCER !
Desde la meva admiració... excel·lent article jordi.
Visca Cerdanyola Socialista!!!
Una abraçada,
Joni.
Benvolgut amic Jordi.
En primer lloc vull agrair-te el detall de fer-me arribar aquest article fa dies. Per qüestions de feina no tinc temps de poder mirar el teu blog tan sovint com mereix, i per tant, no hauria pogut llegir tan interessant treball. Pel mateix motiu, he hagut de deixar passar uns dies abans de poder trobar una estona per escriure la meva resposta. M’hauria agradat més fer-ho cara a cara davant d’un cafè, com hem fet en ocasions, però donat que el mitjà triat ha estat el teu blog personal, seguiré per aquesta via.
És evident que ambdós ens movent en sectors força diferents dins de l’esquerra ideològica, i per tant, trobo absolutament normal diferir en molts conceptes i visions. Un d’aquests punts de divergència és el teu últim treball d’aquest blog. En ell realitzes una interpretació dels fets produïts en les dues setmanes prèvies al dissabte 16 de juny, amb els que no estic en absolut d’acord.
És totalment cert que els socialistes veu obtenir 10 regidors i ICV/EUiA només en va treure 9. Especular sobre l’origen del vot dels ecosocialistes cerdanyolencs i quina part és prestada i quina no, i sobre tot, legitimar el suport d’un partit en base a aquesta endevinalla, ho deixo per a qui vulgui perdre el temps. A mi m’agrada més partir de la realitat objectiva i palpable, enraonable i no intuïtiva.
Agraeixo el detall de reconèixer inicialment que no hi ha pacte entre ICV/EUiA amb el PP (“per ser govern en minoria, estar pendent permanentment de la dreta espanyolista per a tirar endavant l’acció de govern”), ets el primer que ho fa. Tanmateix, a continuació et contradius quan parles d’un “tripartit de fet, incomprensible i estrany”. No pot haver tripartit si no hi ha pacte, i en el cas de que el PP doni suport puntual a la tasca de govern, com ja va fer amb el tema dels abocadors quan els socialistes es negaren a reconèixer la seva enorme responsabilitat en aquest maleït problema, tampoc voldria dir absolutament res. En tot cas, de vegades demostren tenir un sentit de ciutat que els honra. Tot i que sigui el PP, amb el que no comparteixo absolutament res, cal destacar quan fa les coses be.
De fet, aquest suposat tripartit ocasional es pot evitar si la teva organització posa davant els interessos de la ciutat als interessos particulars, i vota cada vegada que ho trobi raonable en favor de les propostes de l’equip de govern, o intenta negociar honradament aquelles que no són del seu agrat. Això és la democràcia, i això és la política, o al menys hauria de ser-ho.
En quant al fet de que el mitificat pacte d’esquerres a la nostra ciutat hagi estat impossible, molt segurament caldrà reflexionar sobre les raons que han provocat aquesta situació. A mi no em serveix que de cara a la galeria es facin determinades representacions quan per l’altra banda s’està cercant un pacte amb la mateixa dreta nacionalista catalana que tant critiques i que a més us ha donat l’alcaldia de Santa Perpètua, on tampoc heu volgut pactar amb ICV . Molt menys quan en els dos dies previs a la votació per triar el nou alcalde es produeixen innegables apropaments al partit que qualifiques representatiu de la dreta espanyolista liberal per part del teu grup. Podreu negar quantes vegades vulgueu un fet que és de tots coneguts i que alguns dels vostres regidors ja han reconegut amb la boca petita. El vostre candidat estarà força intranquil ara que el senyor González ha dit que anirà dient la vostra generosa oferta de pacte. Com es pot mentir a la pròpia militància?
Trobo increïble que parlis de fractura social i que responsabilitzis d’ella al nostre alcalde, en Toni Morral. Per començar, no sé on veus aquesta fractura social. La nostra ciutat està molt tranquil·la, afortunadament, i només la possible futura actuació de grups incívics com els del dissabte 16 donarà la nota. Per continuar, quines raons et porta a acusar al nostre alcalde de ser el causant d’aquesta suposada situació d’alarma? Per no voler rendir-se a l’estúpida teoria de que la força més votada ha de governar?, per no acceptar un pacte amb els socialistes que era humiliant? per trobar el suport de tanta gent?
És cert, en Toni Morral no ha guanyat cap de les eleccions a les que s’ha presentat. Però també és cert que ha estat capaç d’aglutinar al seu voltant als partits que no van voler pactar amb vosaltres, que lidera un grup polític que era molt petit i està experimentant un creixement de militància i simpatitzants espectacular, tot i les ferotges campanyes desestabilitzadores de grupets descontents per la trajectòria triada. Per tant algun mèrit tindrà com a polític i com a persona. Jo no sóc persona que cregui en líders salvadors de pàtries, però en canvi, crec en la validesa i honradesa de les persones, en la capacitat de treballar, dialogar i progressar i per això i per coincidència ideològica en la majoria d’aspectes, vaig decidir col·laborar obertament i en la mida de la meves possibilitats amb el grup que des de fa anys lidera Toni Morral.
A més, t’hauries d’adonar que les distàncies entre els socialistes i ICV/EUiA són cada vegada menors, i que mentre els primers tenen una indiscutible i espectacular tendència a la baixa en nombre de vots, els segon només fan que pujar i pujar. Presenteu el resultat de les últimes eleccions com un gran triomf, segurament per que no el teníeu gens clar, i tot i així, veu rebre uns 800 vots menys que a les anteriors municipals amb Cristina Real de candidata. Sou conscients que el vostre candidat va obtenir menys vots que l’anterior?. Per cert, la teva confiança en l’anàlisi de Miquel Iceta per trobar solucions al problema de l’abstenció és admirable, però no la compartim. La llei electoral actual té molt a dir, i no cal recordar quin partit polític la va imposar.
Trobo sorprenent que una persona com tu, a la que professo una admiració sincera i pública, justifiqui els actes del dissabte 16. L’actitud dels grupets que es van concentrar a la Plaça no va ser una reacció popular. Estava planificada i s’esperava des de dos dies abans. Les pancartes no es van fer aquell matí, i els insults, empentes i la impossibilitat de poder escoltar a ningú que no fos el vostre candidat no són justificables de cap manera. Aquesta actuació va ser antidemocràtica, incívica i impresentable. Tens raó, els socialistes no van ser els únics en fer-ho. Allà hi havia alguns representants, alguns, d’altres col·lectius, pocs, i coneguts de tothom, i amb això ja he dit prou. Però, la iniciativa de tot plegat va ser de la gent del teu partit, per cert, també pocs, allà no estava el poble de Cerdanyola en ple.
No entraré a discutir sobre el procés negociador amb ICV i CiU per part vostra. Tinc només una versió dels fets i per tant, puc equivocar-me més fàcilment. Si tu em dius que el pacte que va oferir el grup d’Iniciativa era un xantatge inacceptable, m’ho he de creure. Una negociació entre el partit que ha tret 10 regidors i el partit que n’ha tret 9 no ha de ser fàcil. Que ICV/EUiA hagi ofertat l’alcaldia dos anys per a cada candidat, acabant la força més votada aquest procés jo no ho trobo gaire amenaçador. Que el vostre candidat volia ser alcalde els quatre anys i no volia cedir sota cap concepte en aquest punt, pot ser aonable. I que no hi hagi acord per aquesta qüestió i es trenquin les negociacions seria força normal. On és el xantatge? Com qualificar aleshores que mentre es conversava amb ICV, també ho fèieu amb CiU, amb una generositat que d’haver-se donat a l’altra formació d’esquerres ara parlaríem d’una altra cosa?
És cert que el vostre partit no està sol. Darrera hi ha una important quantitat de votants i simpatitzants que el legitimen, ja que de no ser així, no existiríeu. Però per haver guanyar les eleccions municipals amb un únic regidor de diferència no podeu dir que el vostre programa és el que vol la majoria de la gent. La majoria de la gent és la suma de la representativitat municipal en el govern, i aquesta no la teniu. Dèieu el mateix fa quatre anys i pronosticàveu que el poble posaria les coses en lloc. Teníeu raó, torneu a estar en l’oposició mercès a la votació de la majoria de l’electorat. El pacte CiU –ICV/EUiA va ser aprovat en assemblees de manera unànime o amb només un vot en contra. Això vol dir alguna cosa, crec jo.
Assenyales que ara si heu pogut negociar amb d’altres forces, a diferència de fa quatre anys, cosa que demostraria que ja no esteu sols. Però abans també deies que aquestes negociacions han estat falses, teatre fet per les altres organitzacions polítiques, per la qual cosa es pot deduir que en aquesta ocasió tampoc ningú us ha volgut. Segurament heu renovat cares i noms a la llista (alhora que hem vist tornar a la ciutat alguns personatges de lamentable record per a la majoria i que presumien de tornar a ocupar càrrec remunerat quan suposadament tornéssiu al govern ), però les formes continuen sense convèncer, semblen seguint sent les de sempre, i si hem de basar-nos en el dissabte 16, fins i tot han empitjorat força. Que el Doctor Tarrés faci un escrit demanant tornar a la convivència (lloable) però que acusi del trencament d’aquesta (quan s’ha trencat, a part del 16?) a la lectura de poemes de Martí i Pol i tregui ferro al discurs i actitud del vostre candidat no es pot entendre de cap manera. No voleu entendre que qui es va equivocar aquell dies van ser els vostres hooligans, fent un pobre favor a la nostra societat i a la vostra organització.
Entenc que valoris tan positivament el vostre programa. Jo faig el mateix amb el d’ICV/EUiA i el trobo no només molt millor que el vostre, sinó coherent i assolible, sense clientelismes, sense dependències externes i apostant per un projecte de ciutat social, humà, ecologista i molt progressista. Puc comprendre també que critiquis la idea de que un projecte necessiti més de quatre anys per avançar. Això us perjudica. Vosaltres en veu tenir 23 anys i el resultat final és força discutible. La ciutat necessita un canvi de debò, i vosaltres no el podeu protagonitzar, al menys encara. Heu de seguir fent net, especialment en les formes i actitud. La por de bona part de la gent de la nostra ciutat a la vostra tornada al govern no és cosa d’ara, ni és inventada. Existeix, i actituds com la del dissabte 16 i la seva posterior justificació no us ajuden pas a canviar aquesta concepció.
Amic Jordi, sé que quan em dius que no em toleraràs que em refereixi al teu partit com a PSOE ho fas de bon rotllo, no ho podia entendre d’una altra forma. I de la mateixa manera et vull dir que jo si que et toleraré que t’expressis com vulguis, que no m’importa per que sé que ets de molt bona pasta i no hi ha malícia darrera dels teus comentaris. Les converses entre amics s’han de basar en aquestes petites confiances, i el dia que no m’agradi alguna cosa que m’hagis pogut dir, ho faré en privat, sempre amb el màxim respecte i carinyo. També et diré que en aquest cas, accepto aquesta expressió teva per què ets tu, i per tant evitaré aquesta manera de referir-me al teu partit. T’asseguro que de venir d’un altre, la meva reacció seria força diferent.
Lamento molt no poder participar més sovint en aquest blog teu, del qual estic fent tanta publicitat com puc. Tot i així i tal com et vaig dir per correu electrònic, aquesta conversa serà especialment divertida davant d’un bon cafè, al qual et convido quan trobem un forat en les nostre sempre plenes agendes.
Una abraçada molt sincera.
Josep Lluís Negreira
Publica un comentari a l'entrada
<< Portada