LA CANDIDATURA SOCIALISTA

Quan surti aquest article al TotCerdanyola faltaran 45 díes per a les properes eleccions municipals. Ja són aquí. Ja les tenim a sobre.

Gairebé tots els partits i coalicions electorals ja han presentat els seus candidats, es comencen a fer públiques les seves llistes i els programes electorals comencen a aflorar lleugerament.

El projecte socialista es qui va per davant en aquesta cursa, marcant l’agenda política.

Encara no es moment d’entrar en comparacions, doncs falta aflorir informació per a poder comparar i tenir una opinió més contrastada.

Les notes sortides fins ara, tipus articles del Srs. Riba i Escoda, es per a consum intern de la seva clientela. Les generalitats son tantes que, si canvien el nom de la seva candidata pel de la seva preferència, i suprimeixen algún mínim paràgraf d’al•lusió personal, veuran que be els hi queda.

En canvi trobo d’interés fer alguna reflexió sobre el projecte socialista, no només pel que desperta en si mateix (renovació, innovació....) com per en quin context s’ha produït.

El primer a recordar es que les darreres eleccions no les va guanyar ningú sinó que les van perdre els socialistes per factors diversos, dels quals no era el menor una forta voluntat popular de canvi.

Ara ja tenim les cares, l’equip que entrara en joc el proper 27 de maig. Ara es quan s’haurà de passar el primer test, en una ciutat de majoria de votants socialistes, si es considera que la confiança perduda està essent recuperada.

Es quan es demostrarà si el PSC local, comarcal i nacional ha tret totes les lliçons corresponents a la davallada electoral del 2003, i ha actuat en conseqüència.

Es quan els ciutadans jutgen que això ha estat així i comencen a pensar, en termes d’intenció de vot decidit, si retornen el vot que varen abstenir o derivar a d’altres opcions.

Donat que es fa dificil, que no impossible, pensar en majories absolutes, si també la resta de grups polítics donen credibilitat al projecte socialista i no es neguen a ser possibles socis de govern, com en les darreres eleccions.

Es obvi que al final manaran els números dels resultats, però el que es clar es que poden ser més determinants aquests números segons que farà aquesta franja d’electors que el que farà la resta de formacions en la seva mobilitació. I això que avui tenim més incerteses amb la possibilitat de tres contrincants més: Ciudadanos, una nova llista verda i una específica bellaterrenca.

Al candidat socialista ja el coneixen. Afirmo que possiblement sigui el millor candidat que ha tingut aquesta ciutat, des de la recuperació de la democràcia, en quealsevol de les sigles presentades. Em sembla tan obvi que no perdré ni un mot més en demostrar-ho.

La llsita és el lògic resultat de la confluència de dues dinàmiques. Un partit que pensa que es seva la responsabilitat de concòrrer-hi. I d’un candidat que pensa que cal un equip capaç d’entomar el programa en que es presentarà i amb el qual tingui feeling i es trobi còmode incorporant gent de la seva confiança, independent, i que doni major representativitat ciutadana.

El resultat es la llista presentada. Aquesta és la meva llista.

Que volen que els hi digui? He estat, sóc i seré una persona identificada amb els valors de les llibertats, la justícia, la solidaritat i el federalisme, l’ideari del socialisme català. La encarnació d’aquests valors en les persones d’aquesta llista no hi tinc res a dir, ans al contrari.

Es clar que tot es millorable, com reconeixia el mateix candidat en la seva presentació. Però el resultat es que es una molt bona llista.

Es natural que tothom pot fantasejar en millorar aquest punt per aquí i en aquell punt per allà. Per exemple, i com a criteri fonamentalment ètic i estètic, de major respecte a la recentment aprovada llei de paritat, jo haguès preferit una dona en el segon lloc.

Com han pogut comprovar jo no continuo.

Un comentari personal al respecte. Em varen convidar a participar-hi i vaig declinar repetir. Les raons són que porto dos mandats, 8 anys, fent doble jornada i considero que es temps suficient, sobretot per respecte a la meva família. També considero que es important la renovació i que es una de les coses que la gent més demanava. Els polítics hem de saber que tenim data de caducitat. Dos o tres mandats son suficients per gaudir de l’honorabilitat d’aquest càrrec de representació popular.

Tot el meu suport, doncs, a Antonio Cárdenas, candidat del projecte socialista a Cerdanyola, al seu equip i al seu programa. La feina està gairebé feta i a la vista.

Ara son l’electorat qui haurà de decidir si els varem escoltar, si hem fet la feina, i si aquesta ha estat suficient.