UN MODEL URBANÍSTIC GOVERNAMENTAL MOLT CRITICABLE

Agraeixo les amables respostes que ha rebut el meu escrit sobre el model urbanístic d’aquest govern. Més quan estava intencionadament escrit amb ànim provocatiu. Que, per qui no em coneix, pot confondre amb nerviosisme.

Al bon amic Albert Lázaro, dir-li que no sento la més petita engruna de menyspreu pel treball de la Comissió, de la qual forma part, que respecto profundament. Abans la seva constitució sempre vaig ser un defensor de la seva necessitat. Altra cosa és que, respectant la seva decisió, discrepi del seu resultat. També com va fer en Carles Griñó, soc més partidari, en aquest cas, de reconèixer el treball dels nostres ciutadans que hagin deixat empremta social. La proposta d’una persona veïna que aconseguí una millora en el tractament del càncer infantil em mereix més respecte que el manteniment d’una tradició.

Respecte les alzines, en concret, les esmentava com a genèric d’arbres enfront d’una plaça dura.

Pel que fa a Maria Reina, rellegint el meu escrit no veig que es pugui despendre que afavoreixo els cotxes vers les persones. També recordar-li que va ser l’anterior govern qui va engegar un Projecte de Ciutat, antecedent del Cerdanyola 21, que ha donat peu a fer un Pla Director de Participació Ciutadana. Per què el Cerdanyola 21 continua desat en algun calaix.

Procuro passejar el que puc per tota Cerdanyola. També per Fontetes, i el que diu té raó. Quan plou hi ha carrers, pocs, que semblen piscines. També l’hi dono la raó en que hi ha molt microurbanisme a fer, que governs anteriors (malgrat el molt que es va fer) varen atendre, ni tampoc aquest en més de 3 anys.

Amic Bellido, agrair el to del teu escrit com la consideració que dius et mereixo, que es compartida. Malgrat mantingui fortes discrepàncies amb la manera de fer urbanisme a ciutat. La plaça de Fontetes em sembla una bona il·lustració per oferir les crítiques sobre el model que desenvolupeu.

Recordar, un cop més, que els ciutadans amb la seva participació en les darreres eleccions municipals ja ens van jutjar, atorgant-nos el reconeixement de ser la primera força més votada, però insuficient per a governar sols. La resta de partits municipals amb representació política també ens van negar la capacitat de governar al no voler ser socis nostres en cap formula de govern. Per tant, no cal tornar sempre, com una cantarella, al que es feia abans. Avui, després de mes de 3 anys de govern, respondre amb aquest tipus d’arguments a les crítiques es fugir d’estudi. O encara pitjor, fer d’oposició de la oposició.

Una recomanació: abandoneu ja aquest tipus de recurs dialèctic. Us desacredita i fa pensar que no es tenen prous arguments per a defensar la vostra tasca realitzada.

La crítica a l’obra de la Plaça de Fontetes, que mantinc, va en una doble vessant. Al seu resultat, la plaça existent, com a la metodologia emprada per a fer-la.

De la metodologia critico que no s’hagi fet de manera participativa.

En la creació d’un nou espai públic es tenia tota l’oportunitat de fer un urbanisme diferent, participatiu.

Hi havia l’oportunitat de fer d’aquest espai públic una zona d’excel·lència urbana només escoltant els diversos actors social abans que els tècnics es posessin a dibuixar. Escoltar les demandes de tothom. No donar només informació definida i demanar esmenes. Com sempre s’ha fet.

El resultat segurament hauria donat que calia un aparcament soterrani (i no a l’altra costat del riu, mes amunt). Que el paviment no fos de quitrà, que a l’estiu veurem qui l’aguanta, ni tant plaça dura i feta amb millors materials. Que la zona infantil no resultés model Srta. Pepis, i fos una zona atractiva per la canalla. Que la separació entre cotxes i vianants, a l’entrada de la plaça, estigués millor senyalitzada, que algun dia qualsevol persona prendrà mal allà...

En resum, la política urbanística es contesta amb una senzilla pregunta: per a qui es aquest espai? I, insisteixo, no està pensat ni per als interessos dels veïns ni dels comerciants.

Suggereixo que facis una enquesta de satisfacció ciutadana entre els veïns i comerciants del barri i potser s’assabentarà aquest govern del que no vol saber.