ÀNIMA I PASSIÓ

Ahir vespre, a l’Ateneu, va tenir lloc un altre acte de campanya socialista cara a les properes eleccions al Parlament de Catalunya.

La sala, muntada segons una escenografia llunyana dels actes tradicionals, consistia en dos tamborets folrats de vermell en un cantó, i totes les cadires dels assistents en rotllana, al voltant seu, donant un aire de calidesa inusual en aquests events.

Comença l’acte amb una introducció del Primer Secretari de l’Agrupació de Cerdanyola, José Miguel Moreno. Amb les seves paraules sempre mesurades, tintades d’humor, i amb aquesta característica sanchopancesca tant seva, basada en el seny, la prudència i la realitat, ens recordà la importància del que ens juguem en aquestes eleccions.

Continuà el candidat socialista a l’Alcaldia davant les properes eleccions municipals, Antonio Cárdenas, qui va fer d’introductor de la ponent central, la Consellera Marina Geli. La va presentar recordant l’assistència a un parlament anterior seu on quedà emocionat, i especialment trasbalsat per un contingut del seu discurs: quan afirmava que els socialistes posem i hem de posar ànima i passió en la nostra feina, en la nostra activitat política. Ànima i passió. Passió i ànima. També recordà, en aquesta introducció, que la seva Conselleria ha fet per la salut i la sanitat d’aquesta ciutat en tres anys més que en la resta dels 23 anys anteriors: un hospital de dia, lleuger, pels 4 pobles de Montcada, Ripollet, Barberà i en terrenys de Cerdanyola; l’ampliació d’un Cap i el projecte de 2 més, en la zona Uralita i en el nou barri de la Plana del Castell.

Intervingué llavors la Consellera. Marina Geli no és persona robusta o corpulenta, té cara rodona i uns ulls molt expressius rera unes ulleres grans que els deixa veure. Vestida de forma elegant però discreta, quan comença a parlar, de forma intensa però no massa alta, sembla que estableixi una conversa personal amb cadascú. A mesura que avança el seu discurs, trufat de dades i exemples que deixa caure com si res, es va transformant: la cara cada cop se l’il·lumina més i sembla com si vagi creixent d’alçada. Utilitza un to captivador i seductor, sense calgué del recurs de l’acudit o del riure, com la Manuela, per exemple. Per què sap que les seves paraules estan plenes de raons i coneix prou bé del que està parlant. Té el magisteri que dona l’autoritat de saber molt bé del que tracta. I l’utilitza per arribar al cap i el cor de la gent. Senzillament.

Començà fent una molt resumida gestió del govern i de la seva Conselleria durant aquests tres anys. I els comparà amb els 23 anteriors. No hi havia color.

Per què el govern anterior, demostrà, no treballava per a tothom. No treballava suficient per unes poblacions de l’Àrea metropolitana que no controlava políticament, i no els esperonava per a fer sentir seu el govern de la Generalitat.

Així, insistia la Consellera, el nostre principal adversari és l’abstenció. Creure’ns de debò, que aquest govern també es per a nosaltres. Un govern que decideix el conjunt de coses que tenen a veure amb la nostra vida quotidiana: la salut, l’escola, el treball, la vivenda...

Tant important es el que es fa com el que es deixa de fer. I el governs de CiU varen deixar de fer masses coses... sobretot en poblacions com la nostra. En canvi, ella preferia equivocar-se, però tirar endavant. I si se equivoca, ja rectificarà.

Per què la gestió que ha fet aquest govern ha estat brillant. I més tenint que eixugar un dèficit exorbitant que van deixar. Encara i així, s’han millorat les finances i s’han fet més coses que mai.

Però només s’ha encetat el camí i cal continuar. Ara es quan s’està en les millors condicions de desplegar el potencial que un nou govern socialista amb els aliats adients es capaç d’assolir. També amb el que permetrà la posta en marxa del nou Estatut.

Recordava, també, que les polítiques sanitàries anteriors només pensaven fonamentalment en curar. Ara es treballa fonamentalment en desenvolupar la salut, atendre la malaltia, i especialment els malalts cronificats.

Feu una emocionada i radical reflexió al voltant d’aquest darrer punt. Recordava per a qui es molt important que no es doni un pas enrera en la formació del nou govern. Per a les dones.

Per què moltes de les situacions familiars de malalties i de situacions cròniques, cauen sota la responsabilitat i el treball de les dones. Això fa de matalàs per a que no es produeixin situacions explosives. A costa de les dones; no en oposició dels homes, sinó per responsabilitat i per aquesta mirada de dona que hi donen a l’entorn familiar. Cal de la nova Llei d’Atenció a Persones dependents i de la nova Llei de Serveis Socials. Així tota la família hi sortirà beneficiada, però especialment les dones.

Tot sense alçar la veu, cercant la mirada de cadascú dels assistents, sense discurs groller ni desqualificar personalment els altres partits. Només dades i arguments. Però també amb molta passió i molta ànima. De forma propera, de forma amable.

Com si t’ho digués una germana gran.

El proper diumenge 29, en el tancament d’actes de campanya que farà el PSC de Cerdanyola, al Bosc Tancat de 10 a 14 hores, tornarem a comptar amb el privilegi de la seva presència i el magisteri de la seva paraula.