ÉS L’HORA DE L’HONORABLE PRESIDENT MONTILLA

Ja han passat les eleccions, amb els resultats per a tots sabuts: alta abstenció, baixada general respecte comicis anteriors de gairebé tots els partits, aparició d’una nova força política parlamentaria, augment en escons dels companys d’Iniciativa, CiU lluny del llindar dels 50 diputats que s’havien fixat.

Resultat: reedició del tripartit en forma d'Entesa Nacional de Progrés .

Un cop escrutats tots els vots, a qui em demanava l’opinió li deia el mateix: Ara és l’hora de Montilla.

Que volia dir amb això? Que entre moltes altres coses, a Montilla se’l va triar sobretot per a candidat pel seu lideratge i per la seva capacitat negociadora i de gestió.

Com deien alguns, Montilla com a líder en campanya potser no era la alegria de la huerta, però si tenia i té totes les capacitats per a ser President de Catalunya.

Als fets em remeteixo, no ha trigat ni 24 hores en tenir lligat un govern tripartit, que pel que han manifestat públicament els dirigents dels tres partits, han après de l‘experiència passada, i a més han generat mecanismes procedimentals per a no caure en noves equivocacions.

Per que no ho dubtem, els conservadors d’aquí i d’allà no els hi donaran ni un minut de treva. Els tindran a sobre, dient de tot i pressionant per tot.

L’únic que s’hauran d’empassar es la de seguir dient que el PSC es un partit sucursalista de Madrid. Ja comencem a escoltar els arguments contraris: vaja favor que se l’hi ha fet a Zapatero...

I es que, que poc coneixien a Montilla.

Ara es l’hora de fer feina. És la teva hora, President.