PUNTUALITZACIONS AL SENOR G. M.

He llegit amb interés la resposta al meu escrit que va fer en el darrer número del Tot Cerdanyola.

Lamento el seu to desqualificatori, que no entra al fons de debatre les crítiques que vaig realitzar; més aviat destilen un to de resentiment.

Per si ho desconeix, li faré algunes precisions. Respecte a la recuperació de Can Domenech com a espai cultural es cert que alguns membres de l’anterior govern socialista no hi estaven d’acord; peró va ser amb la creació de la Comissió per a la creació del catàleg del patrimini arquitectònic, corresponent al Consell de Cultura, i recolzada per la Regiduria socialista, qui va a conseguir mantenir aquest equipament per a la cultura. Son testimonis els membres de l’esmentada comissió, que no eren socialistes precisament.

També em diu mentider. Senyor G.M. jo puc estar d’acord o en desacord amb vosté, però el que no tinc mai per costum es mentir. Quan jo poso la data del meu escrit es per que correspón a l’avaluació per escrit que van fer el conjunt d’entitats, incloses algunes de les que vosté esmenta, amb una altra comissió específica que es va crear dins el Consell de Cultura.

Té raó que des de la construcció de l’Ateneu i de la seu central museística de Ca n’Ortadó, no es van crear altres espais culturals a la ciutat. Però oblida voster, o potser desconeix, que ja estava planificat un centre d’interpretació del mon ibèric, que avui ja está en marxa, i la qual cosa em satisfà profundament. També dir-li que estava planificat un gran centre cultural dins la Plana del Castell, que dones solució als dèficits infraestructurals que arrossegavem. Projecte que va ser finançat per la Diputació de Barcelona, de la qual es disposava una maqueta i que moltes entitats ja coneixien. Maqueta que deu estar malmesa en qualsevol racó o simplement destruïda.

Mantenir que no han vingut grups de música de prímera línia a Cerdanyola fins ara li diria que, senzillament, deu ser per desconeixement de la seva part. Només a través del festival Internacional de Blues o del Festival de Cante Jondo, han passat per aquesta ciutat musics d’una importància que la majoria de les ciutats del nostre entorn no han pogut gaudir. Si parlem de música popular, els mateixos que ara en cartells de Festa Major. Imagino que pensa en altres músiques, com els concerts de cap d’any. Aqui si que hi mantinc un desacord, doncs penso que no tenim un marc adequat per aquestes actuacions (més en ple hivern) i que el seu cost es exagerat pels assistents que hi poden gaudir d’ells, generant més frustració que satisfacció en la majoria de la població. Consideria mes benaguanyats els diners dels seu cost en reforçar les despeses dels grans esdeveniments culturals de la ciutat, que sempre van curts: Mostra de Dança, Festival de teatre infantil, festival de Blues, Nit del cante Jondo, Premi Aqüeducte, Concert del Castell, Mostra d’aritistes al carrer...

Per què es pot mantenir una visió metropolitana, imprescindible avui ja, amb la governabilitat de la nostra ciutat.

Els socialistes som a l’oposició, es cert, i estem aprofitant aquesta situació com una oportunitat d’actualitzar els nostres projectes, disposar d’un candidat, Antonio Cárdenas, amb una valua molt més que notable, i la construcció d’un equip amb capacitat, decisió i ambició capaç d’enfrontar els reptes que aquesta ciutat té plantejats.

Només recordar-li, finalment, dues coses. Una es que malgrat estar a l’oposició, la ciutadania ens va donar majoritariament la seva confiança, un cop més i com sempre, no així la resta de partits polítics. Altra es que si no varem gaudir del recolzament suficient per a governar es que no ho varem fer tot bé, es clar, i aquesta és la grandesa de la democràcia, però que les polítiques socials, educatives i culturals d’anteriors governs socialistes no han estat el seu punt feble només queda constatat pel continuisme, en termes generals, que fa el govern actual.