COM S’HA GESTIONAT LA RESTAURACIÓ DE L’ABOCADOR DE CAN PLANAS

Aquests dies s’ha parlat força, amb raó, de la situació de l’abocador de Can Planas, com treballar per la seva remediació i a qui li correspon la seva restauració.

El tema més rellevant ha estat la votació del conveni presentada pel govern al Ple, amb els vots del grups municipals d’IC-V, el seu soci conservador del govern i els vots del grups conservadors de l’oposició.

El número anterior del Tot Cerdanyola hi va ple de manifestacions al respecte.

Només voldria afegir al debat algunes qüestions:

Per què es ressalta tant en tot el procés qui ha tingut les responsabilitats enlloc de qui ha tingut i te les competències en el tema de residus i d’abocadors?

Per què no es parla mai de que paga qui contamina, i s’averigua ben bé el paper de tothom i no només de les administracions?

Per què no es parla mai de quines formacions polítiques tenien responsabilitats en les administracions competents en l’inici, seguiment i clausura del procés, més enllà del govern municipal?

Per què es dissenyà un nou projecte del Direccional, ara Plana del Castell, quan els redactors ja tenien coneixement d’aquesta situació, i posaren habitatge –protegit, es clar- al seu costat?

Per què s’ha amagat aquest tema durant tres anys per part del principal grup del govern IC-V, a la resta de grups de govern, segones les seves manifestacions?

Per què un tema de tanta importància i transcendència pel ahir, avui i demà de Cerdanyola s’ha portat sense convertir-ho en un tema d’Estat, de la ciutat, analitzant-ho entre tots els grups municipals, de govern i oposició?

Per què no han dit la veritat ni tota la veritat, en tots els moments?

Per què hi ha més interès –o interessos- en resoldre ràpid el problema que no pas en fer-hi un bon plantejament i resolució, com ens ensenyaven en matemàtiques?

Per què el principal grup del govern i el seu Alcalde, com si haguessin fet una lectura apresurada d’ El príncep, de Maquiavelo, opten per la formula conservadora de que la fi justifica els mitjans, i cerquen un pacte darrer amb els peperos (a més de la seva crossa habitual), i a sobre s’en vanaglorien de lo bon politiqueros que son, emmascarant-ho de bona governabilitat, desmarcant-se de la resta de les esquerres? Per cert, no és la primera vegada; ja ho varen fer per l’aprovació dels pressupostos del 2006. També es cert que aquí CiU no va arribar a anar al notari.

Per què es sostrau al Ple el seu caràcter de sobirania ciutadana i es delega tota la remediació de l’abocador al Consorci?

En resum, una gestió política penosa del tema, hipotecant el futur de la ciutat, sense cap mena de participació, burlant sobirania al Ple, actuant de forma politiquera només per cercar resultats immediats, i amb un resultat de modificació del planejament urbanístic que, seguint els criteris sectaris i messiànics manifestats per IC-V, dubto que ho vulguin discutir amb ningú que no lis doni la raó anticipada.

Aquests sí son irresponsables.

Cerdanyola creix, però no creix bé.