EL DARRER PLE, CULMINACIÓ DEL QUE HA ESTAT AQUEST MANDAT

El darrer Ple va ser la mostra més evident del desgovern i la descomposició d’aquest govern municipal.

Tot anava raonablement normal, amb concessions diverses, com la d’aprovar en el darrer ple un servei com el de mediació, cosa que no tocava.

Però la traca va començar amb el punt demanant l’aprovació de la Fundació de Cultura. El PAS denuncià el caràcter electoralista de presentar aquest punt en el darrer Ple, entre d’altres arguments. El PP ens va sotmetre a una tirallonga pesada de repàs dels Estatuts de la Fundació. Resultat: no hi donarien suport. El PSC seguíem mantenint que cal una Fundació que canalitzi les aportacions del mon privat per les activitats ciutadanes, i acabi amb la cua d’entitats demanant suport, com venien reclamant les empreses. Però una, i no vint-i-una. Primer van fer la Fundació de l’Esport, ara proposaven la Fundació de Cultura; desprès, lògicament, vindrien les de Promoció Social com la de Solidaritat i Cooperació Internacional, almenys. I aquesta ciutat no te tanta diversitat empresarial com per fer tantes fundacions, Ni per mantenir tanta despesa d’estructura fixa que suposaria l’existència de tantes fundacions. Per això, els socialistes sempre hem defensat Una Fundació, la Ciutat de Cerdanyola, que contingui en el seu sí diverses seccions, com les anteriors.

Per tant, demanàrem que es deixés el punt sobre la taula o votaríem en contra.

ERC es va sumar en aquesta proposta.

El portaveu del PP va oferir els seus dos vots al govern –faltava el regidor Jesús- a canvi d’una minúcia en els estatuts. La qual cosa va acceptar l’Alcalde implícitament primer i explícitament desprès a demanda del portaveu popular.

Es produí la votació i hagué un empat: ICV, CiU i PP, enfront PSC, ERC, PAS i Grup mixt. Amb el vot de qualitat del president, guanyaven. Però, aleshores, el regidor Haro, de ICV, manifestà que ell no havia votat res. Quan va comprendre que això no podia ser, decidí que es tornés a fer la votació, per ser invalida al no haver-se manifestat en cap opció, i en el moment de la votació va aixecar-se i sortir de la sala, restant la votació amb 23 vots. En Haro, home d’esquerres, imagino que no va poder suportar aquesta aliança; i del Aguila, imagino que va pensar que la revenja es un plat que es serveix fred, i li va tornar a CiU part del que ha viscut.

La coalició conservadora CiU-PP amb ICV va sortir perdedora. No faré demagògia al respecte, però si ressaltar que no ha estat la primera vegada d’aquestes coalicions. Alguns inclús ho justificaven, fent de la necessitat virtut, amb l’argument de l’hàbil que es l’Alcalde negociant.

El darrer punt ja va significar la traca final, sobre el tema dels bucs d’assaig musical i la política de joventut. Amb un Alcalde que ja va perdre definitivament els nervis i els papers.

Desprès del ple extraordinari anterior, on CiU va deixar literalment amb el cul a l’aire a l’Alcalde i a l’equip de govern, malbaratant tota la llegenda urbana del bon i lleials governants que han estat durant tot el mandat, amb aquest darrer Ple s’evidencia que s’ha acabat una fase política a Cerdanyola.