S’ACABA L’IMPERI DEL TOTXO II

En el darrer article del Tot expressava la meva opinió sobre la fi de la construcció com a motor econòmic en la península. Des de llavors, articles i opinions en la premsa espanyola i catalana no han fet més que avalar aquest diagnòstic, encara que de forma molt discreta per no espantar ningú.

Com això afecta i afectarà la vida municipal, via ingressos i finançament?

Davant la impossibilitat en aquests anys d’abordar la suficiència financera municipal allà on toca, que és incrementant la via per als ingressos municipals (recordem que parlàvem del 35-35-30 o del 35-40-25 de distribució entre administració de l’estat, administració autonòmica i administració local), es substituïa via IBI i llicències municipals en construccions.

Deixo de cantó un aspecte tant important com la recent aprovació del Pacte Nacional de l’Habitatge, aprovat per la Generalitat, al respecte, i que espero torni a posar en valor el lloguer públic dels habitatges com a forma concreta i possible per a realitzar els projectes de vida del joves d’avui, que mereix comentari específic.

La realitat es que el desinflament de la bombolla immobiliària tindrà un impacte a Cerdanyola que generarà poques alegries i que provocarà a curt i mig termini ajustos al Pla econòmic-financer de la Plana del Castell i, en conseqüència, a les finances municipals.

Que hi ha rectificacions, en el darrer Ple ja varen quedar paleses. Una de les primeres crítiques al Centre Direccional va ser el gran nombre de pisos en construcció i que, per tant, suposaria que saltéssim la xifra de 60.000 habitants, que donaven com a nombre que permetia garantir una correcta sostenibilitat.

Ara, amb una conversió similar a la de Sant Pau, no hi ha cap problema en créixer més, això sí amb l’excusa de que es tracta d’habitatge protegit.

Si tenim en compte que:

• Tindrem menys ingressos,

• Augmenten les despeses del capítol I, no per apujar els sous dels polítics, que em sembla correcte doncs no era de rebut tant d’estancament en els sous, però sí molt més que discutible l’ampliació de càrrecs de confiança, i més quan s’ha pervertit l’origen d’aquets llocs de treballs ( en teoria, es per a experts que assessorin, no per a col•locar a qualsevol per quota, o es que pensen que la població no coneixeríem els currículums de les persones contractades, moltes d’elles novelles en les competències que gestionen; el resultat concret, en canvi, és una vergonya).

• Qui son els partits polítics que governen les altres administracions supramunicipals com son la Diputació, la Generalitat o els ministeris.

Les conclusions haurien de ser clares: el govern de la ciutat haurà de donar un cop de timó o els ciutadans quedarem força penalitzats en la prestació de serveis que ens mereixem.

El govern, especialment l’Alcalde, hauria de fer una anàlisi política en profunditat, intent conciliar tres interessos, i prenent les mesures corresponents.

A. Conèixer millor les expectatives ciutadanes i garantir satisfer-les de debò, enlloc de posar el termòmetre a amics i coneguts, tenint en compte com es van expressar els ciutadans objectivament, amb els resultats electorals.

B. Cercar els socis de debò que permetin enfrontar la nova conjuntura econòmica, sabent que per front al nou PAM caldran ingressos d’origen extramunicipal. Amb els socis actuals, només, això no queda garantit.

C. Mantenir els propis interessos, que amb diàleg i cintura política, poden seguir quedant preservats.

Si això es fa amb cura i valentia, la governabilitat de la ciutat, les inversions i les prestacions de serveis que ens mereixem la ciutadania poden quedar molt afavorides.