QUÈ ENS HI JUGUEM AQUESTES ELECCIONS ¿

El proper 9 de març escollirem els nostres representants al Congrés de Diputats i al Senat; es a dir, els qui han de conformar el Govern d’Espanya.

Només tenim un dilema a l’hora de decidir qui serà el futur President del govern: Zapatero o Rajoy.

Què representa cadascú?.

Zapatero i els socialistes:

 Pau: varem sortir de la guerra de l’Iraq i impulsem l’Aliança de Civilitzacions.
 Justícia social: Aprovació de la Llei de la Dependència i pujades del salari mínim interprofessional i les pensions.
 Llibertats: Augment de drets i llibertats per a immigrants (no només deures), també respecte per les orientacions sexuals de cadascú.
 Famílies: mesures d’ajut econòmic a les famílies i temps per cuidar els nounats.
 Solidaritat: Cooperació internacional, estar més a prop d’Africa i Llatinoamèrica. Tornar a empènyer el projecte europeu.
 Aprofundiment democràtic: Llei d’Igualtat, segona onada de renovació autonòmica amb l’aprovació dels nous Estatuts.
 Seguretat: Llei de l’11-m, desmantellament important d’ETA.

Rajoy i els populars. Si en el primer mandat d’Aznar, al necessitar pactar amb d’altres forces polítiques varen presentar una cara més moderada (parlava català en la intimitat, recordeu?), en la seva segona legislatura de majoria absoluta ja es varen treure la careta:

 Anar a una guerra il•legal i injusta.
 Congelar salaris.
 Privatitzar empreses públiques innecessariament.
 No gastar en manteniment d serveis, pensant només en els beneficis.
 Prepotència i autoritarisme, sense rebre l’oposició, ni els presidents autonòmics fora del PP, ni fer debats públics.

Actualment: - no haver acceptat els resultats electorals durant tota la legislatura, generant crispació i confrontació.
- insinuar permanentment que ETA estava darrera de l’11-M i amb acords amb els socialistes.
- Espanya se rompe, desplegant un anticatalanisme atàvic i visceral, només per guanyar vots fora.
- Carregar-se els seus líders més moderats, com Pimentel, Piqué o Gallardón.

La resta de partits només poden recolzar a un o altre.

Respecte CiU tant sols cal enfrontar les dades als seus discursos, sense perdre temps en pensar si el que val es el d’en Mas o el d’en Durán. A l’any 1996 varen donar suport al PP, el famós Pacte del Majestic. El 2000 varen fer el mateix. En canvi, al 2004, es varen abstenir amb Zapatero. Ja sabem cap on tiren els conservadors d’aquí o allà.

Pel què fa als companys d’IC-V o ERC, només dir que tant sols poden tenir vida política si guanya Zapatero (a menys, es clar, que fessin altra pinça com en temps d’Anguita). Estan morts, en el sentit de debilitat, si guanya Rajoy.

Amb una situació en la que tant sols Zapatero té una lleugera avantatge en punts respecte el PP, la cosa em penso està força clara.

Però l’enemic a batre, avui és l’abstenció.

Si voleu la pau, més llibertats, augmentar la justícia social, més seguretat i més igualtat, aprofundiment democràtic, millor civisme i solidaritat, voteu socialista.

Tot això es el que està en joc.