LA CONDICIÓ HUMANA AL SEGLE XX

Tot just acabo de llegir Vida y destino, de Vasili Grossman (1905-1964), i encara estic sobrecollit de les emocions de tot color que traspuen les seves pàgines. Un llibre absolutament imprescindible per entendre el segle passat.

La mateixa història de l’edició del llibre és una mostra concreta i clarevident de l’atzarosa vida del segle XX. Segle presidit per l’inici, auge, culminació i decadència de les ideologies totalitàries basades en la supremàcia de l’Estat per sobre les persones. Estats feixistes o sovietics, tant se val.

Grossman, pensant que l’obertura de l’era Jruschov significaria una certa relaxació de la censura vers el període estalinista anterior, entregà les còpies de la seva novel•la al KGB, que les van destruir, comunicant-li Mijhail Suslov que “prohibien la seva lectura durant els propers 200 anys”. Però quedaren dues còpies, sense ell recordar-ho, i una d’elles va sortir microfilmada. Es publicà per primera vegada en 1985, però no va traspassar l’interés d’un petit cercle. Aquest any passat es quan es convertí en un boom editorial, siguent una de les novel•les més valorades, venudes i llegides.

Nascut en una familia jueva de classes mitjes, amb el seu pare menxevic, ell es va adherir als defensors de la revolució d’Octubre desprès de pasar la seva infantesa amb sa mare,a Suissa. Deixa el seu treball com a enginyer i es dedicà a l’escriptura. Al 37 fou acceptat a la privilegiada Unió d’Escriptors. Durant la Guerra Mondial fou corresponsal de guerra d’Estrella Roja, orgà oficial del Partit, i va viure en directe el setge d’Estalingrad, lloc on segurament es va decidir el final de la guerra i la derrota dels alemanys, fins la contraofensiva sovietica que arribà a Berlín.

El llibre és un mosaic inmens, una obra coral, on retrata tant el comportament quotidià dels personatges com l’explicació de l’evolució de les mentalitats de l’època, tot a peu pla, amb una descripció d’una minuciositat i veritat increïble. Hi han passatges concrets del text senzillament inolvidables: els soldats convisquent amb la fam i els sentiments a flor de pell sota una furiosa pluja permanent de ferro i foc durant el setge, la visita dels enginyers nazis en seguiment d’obres al primer crematori construït, les converses de l’interrogatori en la Lubianka del militant històric boltxevic...

Amb aquest tex va complir el seu lema: El deure de l'escriptor és informar sobre l'horrible veritat, el deure únic del lector es conèixer-la.