BITLLET D’ANADA

Les meves primeres reflexions, en aquesta col•laboració que inicio per Cerdanyola al Día, són vers aquest món ple de canvis que vivim. Des de la combinació de perplexitat, curiositat i indignació vull mantenir el nom de bitllet d’anada donat que assistim a una vorágine d’aspectes nous que difícilment fan que podem estar de tornada de res.
El clarivident economista Santiago Niño Becerra, en el seu llibre El crash de 2010, ens parla del final del paradigma d’un tipus de sistema socioecòmic capitalista que està a mig camí entre la decadència i la desaparició.
Com ja deia Manolo Vazquez Montalbán, Déu no existeix, Marx ha mort i jo mateix no em trobo gaire bé. Quan sabíem gairebé totes les respostes, de sobte ens han canviat les preguntes.
Aquesta fase del capitalisme creditici, financer i especulatiu, de formació i repercussió global, és insaciable i insostenible a l’hora. Primer començà amb la crisi del 2008, la de les hipoteques escombraries de deute privat, on els estats varen financiar amb interés 0 el manteniment d’aquest sistema financier… amb diners públics, és a dir, de tots. Això aguditzà un deute públic que ara el mercat es vol cobrar, però en aquest cas amb força interessos. I els estats i governs han de prendre mesures de contenció de la despesa que també pagarem nosaltres, directament i indirectament.
Guanyen els mateixos, perdrem els de sempre.
Això també repercuteix, de formes diverses, en les instàncies polítiques i socials. Respecte a les segones, a més del fenòmen migratori, cal que seguim amb atenció els moviments vaguístics de la Xina i altres païssos, on comencen a rebel•lar-se a ser fàbriques de mà d’obra barata.
Properament, analitzaré somerament les repercusions polítiques de tot plegat.
Cal ser només pessimistes, per això?

Article sencer