PEPE RUBIANES, NOMÉS… UNA NECESSITAT

Pepe ens ha deixat. Deixa rere seu un llegat artístic impressionant i una legió d’incondicionals del seu saber fer. Va ser un dels mestres en entendre que el humor és un dels camins més exitossos per aconseguir canviar mentalitats i maneres d’entendre la vida.

Còmic i humorista català, d’origen gallec, en llengua castellana, entra en l’estela dels grans com la Mary Sempere, Capri, Cassen, Eugenio, Perich o Gila. Coincideix amb aquests dos darrers en fer un humor que pren l’actualitat i les seves situacions i problemàtiques com la matèria primera d’on treure el seu art.

Pensament llibertari, àcid, transgressor i subversiu, feia del sexe i la política, especialment, una visió radical i natural, mostrant els costats obscurs de la majoria com aspectes naturals dels que hi ha que trencar la seva hipocresia.

Mestre i precursor de monologuistes, utilitzant el llenguatge del carrer com a forma empática de relacionar-se amb el públic. Savi en la utilització dels renecs, els seus coño, ostias, joder o cojones sempre estaven pensats naturalment com a formes de subratllar situacions. I quan l’exigència d’accentuar una situació era molta, la frase finalitzava en català: collons!

Era esperit lliure, lluny dels mel•liflus que els hi agrada distingir entre llibertat i llibertinatge, estava radicalment en contra del pensament estret, reaccionari, carpetovetònic... contra l’integrisme religiós del catolicisme, dels militars quadrats, dels nacionalistes d’aquí o d’allà que per a reafirmar-se necessiten diferenciar-se del altre i afirmar la seva superioritat, defensor del ciutadà o ciutadana de peu, combatent de les injustícies i explotacions, implacable amb els poderosos, prepotents o aprofitats.

Pepe, no José ni Josep, era un home sensible i un humorista extraordinari, però sobretot era un símptoma de salut en una societat com la nostra, més enllà dels judicis, censures i persecucions ideològiques a les que va estar sotmès. Era un be necessari per a tots nosaltres i un luxe escàs del que gaudir.

Seguiràs en el nostre record al costat de les teves tapes del bar que renaixien al trobar-se soles desprès de tancar la persiana de la porta, o d’aquelles negres cubanes que interpretaves i que a tots ens feien fantasiejar.