UN CONGRÉS D’IDEES, VALORS I SENTIMENTS

Aquest cap de setmana passat es celebrà el 11è Congrés del Partit dels Socialistes de Catalunya, PSC.

Tingué el privilegi de formar-hi part com a delegat de Cerdanyola, amb 13 companyes i companys més, com una de les 319 delegacions que conformaven els 1.229 delegats i delegades, als que ens acompanyaren més de 2.000 persones convidades.

El Palau de Congressos de Barcelona respirava un flaire de socialisme amb sabor de catalanitat. Del catalanisme més generós i solidari. Hi ha qui vol ser casa gran, i s’entén; la casa es un espai privat, particular, on només hi viu la família, i hi ha qui veu i viu així el catalanisme. En el Congrés érem els que construïm la plaça pública gran, l’espai de trobada on poden conviure persones de totes les famílies estants del país, interessats en somniar i realitzar un futur comú per Catalunya.

En la sessió d’inauguració ens van adreçar la paraula forces invitats, dels qui vull destacar el representant de la Taula del Tercer Sector a Catalunya, els sindicalistes Joan Coscubiela i Pepe Alvarez, de CCOO i UGT, Miralles i Boada, d’EUiA i IC, Joan Ridao, d’ERC i Carme Valls per CpC, tots fortament aplaudits.

Presentat l’informe de gestió per part del Primer secretari, José Montilla, intervingueren els primers secretaris de totes les Federacions, valorant molt positivament el treball que hem realitzat els socialistes aquests darrers 4 anys on, per primer cop, governem a Catalunya, les principals ciutats i Diputacions del país i ajudarem decisivament a que governi el socialisme també a Espanya.
A destacar les intervencions que realitzà al llarg del Congrés Raul Moreno, Primer secretari de la JSC.

Els resultats congresuals més rellevants van ser la voluntat i el reconeixement d’ocupar la centralitat política a Catalunya, la necessitat d’establir un pacte interterritorial de país, que equilibri en recursos i cohesió social el territori (com va demostrar la problemàtica per la sequera passada), i la voluntat renovada del nostre impuls federal.

Hagueren debats de profunditat importants, amb valentes intervencions, com van ser sobre la necessitat de tenir veu pròpia a Espanya, amb grup parlamentari diferenciat, que es tancà amb l’acord de que es voluntat del PSC de tenir-ho però quan la direcció del partit consideri que es donin les millors condicions per a fer-ho, o la de la reforma constitucional del Senat per al reconeixement d’Espanya com a estat federal, que s’aprovà.

Debat de política, però també d’idees, on s’aprovà una declaració de principis, i el punt 11 que diu: Som el partit dels drets individuals i socials inherents a la dignitat de la persona, i especialment El PSC ha estat i és, des dels seus inicis, el partit de les classes treballadores (som el partit hereu de la cultura del treball) i també dels sectors més desfavorits, i també han incorporat les classes mitjanes i els sectors professionals que abracen els valors de la igualtat i la solidaritat, el partit que ha treballat i treballa per garantir la inclusió i la igualtat d'oportunitats de tots els sectors de la societat per la construcció d'una societat sense classes i plenament democràtica, d'homes id ones lliures, iguals i solidaris que cooperen entre si per al benestar comú i el progrés col•lectiu. Aquesta és, possiblement, la manera més contundent i precisa de definir el què és ser i sentir-se socialista.

S’aprovà, així mateix, l’encàrrec d’organitzar properament una Conferència oberta a entitats i organitzacions, per a definir la Catalunya del Futur, com mostra més palpable de ser els constructors de la plaça gran del catalanisme, que deia abans.

Finalment aprovarem la nova executiva amb l’orgull de tenir un dels intel•lectuals més brillants i un socialista de primera fornada, que lliga amb la millor tradició del socialisme històric català i catalanista de pedra picada, com a President del partit: en Isidre Molas. I amb el reconeixement i estimació que el Congrés va manifestar càlida i unànimement per l’anterior President, Pasqual Maragall.

Una pàgina del socialisme català que serà recordada com un moment d’aprofundiment en el debat ideològic en les condicions socials actuals, de posicionament polític valent en una conjuntura econòmica desfavorable i en una conjuntura política més complicasa, i en un avanç i reafirmació del nostre projecte federal.