PER PRIMER COP, EN UN ONZE DE SETEMBRE, L’ALCALDE ACTUAL DE CERDANYOLA ES L’ALCALDE DE TOTHOM

Ahir es va celebrar l’Onze de Setembre, Diada Nacional de Catalunya. També a Cerdanyola.

Tant sols quatre apunts de sabor local.

1. Per primera vegada, des que es Alcalde Toni Morral, s’ha fet una declaració institucional a partir de les propostes dels portaveus municipals i el seu consens. Ja vaig criticar durament en el seu dia que no pot ser que un Alcalde, representant de tota la ciutadania, recolzi un text que una part d’ella rebutja. Això ha passat repetidament al voler fer del Manifest de l’Onze de Setembre, elaborat per la Comissió 11 Setembre, el manifest institucional de l’Ajuntament. Situació que portava que la majoria de vegades no pogués estar subscrit per totes les forces polítiques del consistori. Esta bé que entitats especialment sensibilitzades per aquest fet, elaborin conjuntament un Manifest. Com també està bé que els partits polítics que vulguin, el facin seu. Però confondre l’activitat partidista amb l’activitat institucional es, com a mínim, d’una forta immaduresa democràtica. Aquest any aquesta errada ha estat esmenada i tots devem felicitar-nos per aquest canvi de timó, començant per l’Alcalde.

2. El que diré ara es una obvietat, però les obvietats son les que formen el denominador comú de la quotidianitat, del que és “comú”. La obvietat es que totes les forces polítiques, sindicals i bona part de les entitats ciutadanes recolzen (encara que en grau o intensitat potser lleugerament diversa) la negociació per aconseguir un millor finançament de l’Estatut que, en la pràctica, significarà un avenç en l’aprofundiment federal d’Espanya, es vulgui o no. Aquí no cal badar ni fer massa el tonto.

3. En els parlaments d’algunes entitats i partits es va fer un merescut reconeixement a la figura d’en Esteve Boldú, a qui varem realitzar un emotiu minut de silenci a la seva memòria, a petició d’una d’elles, amb motiu del seu recent traspàs. No repetiré el que es va dir per que afortunadament ja es prou conegut. Malgrat això, i sense que signifiqui cap desmereiximent de l’anterior, si em va semblar que a la hora de parlar de gent que ens han abandonat recentment, i que descansin en pau, va ser injust que ningú recordis una altre il•lustre ciutadà de la nostra vila com va ser el nostre Xane, Josep Maria Cortada.

4. Per últim un comentari molt políticament incorrecte. Un cop més constato que la Diada, en la seva motivació i en la seva configuració, interessa a molt poca gent. No arriba al sentir de la majoria dels catalans i catalanes. Malgrat hi hagi altra força política, de la qual no em sento precisament a prop, que avui reivindica el mateix, sempre he pensat que l’autentica Diada de Catalunya es la celebració de Sant Jordi. Un dia on participa tothom, de bon rotllo, que no va contra ningú, que ens dona a conèixer internacionalment i que fa de la cultura, els llibres i les roses, el seu leit-motiv. Per això, malgrat el que facin o diguin les institucions, la ciutadania es la que la celebra de forma festiva i multitudinària. Cal seguir celebrant l’Onze de Setembre pel que significa històricament i per ser una jornada d’afirmació nacional, però això i només això.