L’ECONOMIA S’ESCALFA I ENS POT SOCARRIMAR

Com comentava fa algunes setmanes, l’economia es va convertint en un centre d’atenció cada cop més important.

Més enllà de les discussions nominalistes de si crisi, desacceleració, apaigavament, constricció, etc.. el que es cert es que els darrers indicadors econòmics no son bons.

Independentment que en els seus orígens destacats puguin estar l’alça del preu del cru i la davallada de la bombolla immobiliària i les hipoteques escombraries, el més important seran les conseqüències de la mateixa: augment de l’atur i penalització en les condicions i qualitat de vida per a la majoria.

Això que pot afectar al poder adquisitiu en forma de salari directe, també pot afectar al salari indirecte. Que entenem per salari indirecte? Tots aquells serveis dels quals podem gaudir i que no cal pagar directament, o be pagar per sota del seu cost. En la nostra societat del benestar, la majoria d’aquests serveis que gaudim venen establert per les administracions públiques, unes en caràcter de drets per ser serveis obligatoris per llei, d’altres per ser serveis discrecionals però molts ja establerts per la força de la costum, com pot ser el finançament de les festes majors, per exemple.

Un bon grapat de prestacions de serveis, ja siguin obligatoris segons la llei de bases del Règim Local (clavegueram, enllumenat, mercats...), ja siguin discrecionals (actuacions preventives en matèria sanitària i d’altres, polítiques d’infància o joventut, culturals, etc), s’estableixen des de l’Ajuntament. D’aquí la importància de les finances municipals.

Per fer front a aquestes despeses, les dues fonts d’ingressos municipals més importants son els impostos directes (tributs, taxes, preus públics...) i les aportacions de les altres administracions (Estat, Generalitat, Diputació...). Doncs be, pel que fa a aquestes darreres pinten bastos.

Corol•lari: si hi ha menys ingressos, s’han d’ajustar les despeses.

La situació del nostre Ajuntament de Cerdanyola es força delicada. Tenim un fort endeutament, una Pla de Sanejament vigent i unes perspectives de creixement al voltant de... el creixement immobiliari, ara que no es compra ni ven gairebé res, ni es donen hipoteques. Ho tenim molt cru.

Ara que es temps de confeccionar els pressupostos de l’any vinent, aquesta realitat s’ha de posar en primer terme. Per què davant aquesta situació econòmica, la sortida no pot ser res mes que política. I l’Ajuntament ha d’assumir una part alíquota de responsabilitat.

Congelació del capítol I, corresponent a despeses de personal, respectant el conveni corresponent, però sense augmentar plantilla ni, sobretot, més càrrecs de confiança política, congelació dels sous d’aquests i dels polítics (l’Alcalde ha de ser el primer en donar exemple a la ciutadania); retallar despeses supèrflues en publicitat, propaganda, viatges i protocols; pensar en retallar inèrcies de prestacions de serveis no estrictament necessaris; repensar les inversions en termes de necessitat i satisfacció ciutadana i no en lloc de medalles en els pits dels regidors corresponents; i, sobretot, dues mesures importants.

Una es augmentar el fons de cobertures per a ajudes socials. L’altre es una nova política de promoció econòmica i foment de l’ocupació que ni sigui fer clientelisme amb els agents econòmics, ni seguir tirant de la rifeta. Cal una nova política de promoció econòmica, transversal, que tingui en compte la dimensió de la situació que estem travessant. I prendre, valentament, les mesures polítiques corresponents.

Cal un canvi de timó.