TRASCENDENT SETMANA INTERNACIONAL

Aquesta darrera setmana ha estat marcada per dues qüestions força importants: la bestiesa de la guerra d’Osetia del Sud i la proclamació de nou president del Paraguai d’en Fernando Lugo, tractada de manera més discreta en els media generals.

La guerra en Osetia del Sud, a l’estat de Geòrgia, antic membre de la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, té uns components endògens interns de caràcter nacionalista, però que amaguen dues qüestions de fons molt més importants, com son, una, les de les relacions internacionals pos-sovietiques, dins una geoestratègia mundial, amb la voluntària presència d’una Rússia nacionalista que vol deixar constància del seu paper en la esfera internacional.

Però l’aspecte més transcendent és el paper del control i circulació de les fonts i productes energètics. L’oleoducte BTC és una alternativa al subministrament d’energia rus, passant per Azerbaijan, Geòrgia i Turquia (per cert, llarg recorregut per estalviar passar per Armènia, que és el lògic, per qüestions geoestratègiques de zones d’influència).

Aquest disbarat de guerra va començar per la desgraciada decisió del president georgià Saakashvili d’anar contra les minories russes d’Osetia del Sud, el que li va servir en safata de plata el pretext a Rússia per a envair el país, demostrant la seva prepotent primacia militar. I a rebre, els de sempre, la població civil.

En aquest fet, tots hem quedat retratats. Rússia, defensora de les minories oseties i abjazanies, quan ha massacrat sense misericòrdia el seu territori txetxè. La hipocresia del doble llenguatge, segons els propis interessos.

Estats Units defensant tèbiament l’integritat territorial i democràtica de Geòrgia, mentre juga a fer un cerc a Rússia d’interessos propis. I l’OTAN i la UE, embrancada en conflictes interns (amb pressions des de Polònia als països bàltics) que recorden lamentablement en el Caucas el paper trist que jugaren en els Balcans.

Jugades d’escacs de caire estratègic de les quals només assistim només a uns primers moviments, dels quals esperem la resta siguin menys dramàtics. Cal destacar que el nacionalisme és la gran excusa ideològica que permet camuflar aquestes jugades.

En altre continent, Amèrica del sud, continua amb força un corriment polític cap a les esquerres. Aquest cop en Paraguai.

Desprès de 61 anys d’hegemonia del Partido Colorado, representant de l’oligarquia, amb uns índexs de corrupció i pobresa aclaparadors i amb una història marcada per dictadures, com la darrera de Stroessner, Fernando Lugo, ex bisbe, arrasà democràticament en les darreres eleccions.

Amb una pressa de possessió marcada per forts aspectes simbòlics (portava la camisa de tota la vida enlloc de vestit i corbata, parlant castellà i guaraní alhora, renunciant al seu sou, rebutjant l’habitatge oficial...), va marcar el seu govern en la lluita contra la corrupció i les desigualtats socials. Va proposar un pacte social a l’oposició, demanant-los acabar amb el secretisme oficial i el malbaratament.

Acompanyat de la majoria de governants d’aquesta part del continent (només no hi assistiren Uribe, de Colòmbia, i Alan García, de Perú), va fer un discurs on insinuaba el model amb que es troba més proper: el Brasil, de Lula, i el Xile de Bachelet. En el seu discurs realitzà un record emocionat cap en Salvador Allende. Com també un reconeixement als seus ex-companys cristians de la Teologia de la Liberación.

Un cas realment interessant de seguir, pels importantíssims reptes que haurà d’enfrontar.

Per acabar, vull fer un reconeixement cap en Rémy Salvat, francès de 23 anys amb malaltia degenerativa, que es suïcidà per cridar l’atenció respecte la importància del reconeixement de la eutanàsia. Aquest tema s’ha d’incloure indefectiblement dins els drets humans. Tan important es saber viure amb dignitat com també saber cloure dignament el nostre projecte vital.

Referent a la crisi econòmica no vull deixar de recomanar-vos un article, que em va fer arribar l’amic Enric Gené, anomenat “La crisi Ninja”. Escrit per en Leopoldo Abadia Sr., i que fa un anàlisi força interessant del l’actual fenomen de la crisi i, sobretot, d’una forma molt planera i entenedora, amb exemples molt clars i concrets. Espero vos pugui interessar, si més no, per animar un debat actual tant important com necessari.
http://leopoldoabadia.blogspot.com/search/label/+%20ANEXO%201%20Crisis%20NINJA.