MESURES DAVANT LA CRISI ECONÒMICA

Ahir, el recent president electe Barak Obama, feia unes declaracions on mantenia que aquelles entitats que rebessin diners públics, els seus directius no podien cobrar més que el President d’Estats Units.

Posteriorment, directius de la banca espanyola també expressaven que havia que escurçar els ingressos variables dels seus directius.

Òbviament, qui ha generat bona part de la crisi econòmica han estat les entitats financeres nord-americanes al concedir tants préstecs, sabent que no hi havia solvència per a tornar-los. I desprès ha estés aquest actius arreu del mon.

No son els únics responsables. També molts directius, davant la necessitat de donar bons resultats davant els Consells d’Administració, de manera trimestral, inflaven els beneficis per a satisfer qui esperava creixement de resultats de la empresa, PERÒ TAMBÉ PER QUÈ AMB AQUESTS RESULTATS INCREMENTAVEN ELS SEUS INGRESSOS.

Ja l’ecologia va demostrar, fa temps, que no es pot pensar en un creixement il•limitat de res, donada la limitació existent de matèries primeres, començant pel petroli.

Aquests grups socials, emparats amb contractes blindats, stock options, salaris indirectes (habitatges, medis de transport, vacances...) i una part de salaris variables han consumit bona part del dèficit existent.

Els diners no s’han destruït, simplement han canviat de mans. I aquests no han retornat ni un cèntim. Ho han gastat amb consum suntuari o bé ho han amagat en paradisos fiscals.

Per això, dues mesures clares si volem que el sistema funcioni i no torni a passar el mateix, són clares: ESTABLIMENT D’UN SALARI MÀXIM i una voluntat internacional per ABOLIR ELS PARADISSOS FISCALS.

Aquesta es part de la solució.

Evidentment, hi ha que aprofitar la crisi per a millorar altres aspectes del sistema, que avui per avui, no té alternativa viable. Encara...

Canviar models energètics, hàbits de consum, desenvolupar la Responsabilitat Social Corporativa en les empreses amb un control més democràtic, estendre i aprofundir el paper del control sindical, uns majors controls i regulacions des de les administracions, desenvolupar la economia social, etc. Son altres aspectes que caldrà anar implementant.

Així com avançar en millors organismes internacionals amb fort control democràtic, i amb participació dels agents socials.

Tot això son canvis estructurals de fort calat, però el flaire que es comença a despendre sembla que en alguns aspectes està en una bona direcció.

Com la mesura que va recolzar Obama de voler garantir igual salari per igual treball, tant per homes com per dones a USA.

De debò estarà canviant la cultura econòmica?