4.2.06

2006, ANY D'ANIVERSARIS CULTURALS



El record es bon motiu per portar a un primer pla figures o esdeveniments que mereixen una revisitació, un ressorgiment davant tot el cúmul cultural que ens envolta. L’any passat va ser motiu de recordatori els aniversaris del Quixot o de Solitud, de Caterina Albert. 2006 ho és del 250 aniversari del naixement de Mozart, el 400 del naixement de Rembrandt, el centenari de la mort de Cézanne o d’en Henrik Ibsen. També és el 75 aniversari de la mort d’en Santiago Rusiñol, commemoració que es celebrarà amb gran intensitat a la vila de Sitges.

De Wolfgang Amadeus Mozart s’ha dit ja gairebé tot. És un cim i un mite en el mon musical. Autor d’una producció ingent de música variada, tant instrumental com vocal. Podem dir sense por a equivocar-se que es un dels grans artistes de la historia de la humanitat. Va fer una música d’extensió i complexitat tal que hi ha peces per a agradar a tothom i per a tots els moments. Sempre hi ha un moment per a escoltar o interpretar alguna peça del mestre.
Rembrandt, genial pintor i gran mestre del barroc, innovador, fortament influït per Caravaggio amb els seus cèlebres clarobscurs, també és motiu de celebració no només a Holanda, d’on era oriünd, sinó arreu del mon.
Paul Cézanne, pintor postimpressionista provençal, morí de pulmonia desprès de patir una turmenta, on li caigué un llamp, mentre pintava la natura a l’aire lliure. Considerat per a molts com el pare de l’art modern. Gauguin va reconèixer la seva influència, així com desprès artistes com Picasso o Matisse. En la seva obra intentà arribar a una síntesi entre la representació naturalista, l’expressió personal i l’ordre pictòric abstracte.
El dramaturg i poeta noruec Henrik Ibsen es considerat per a molts com un genuí continuador i innovador de la raça d’un Shakespeare. Autor que, en el seu segon gran període creatiu, fou un dels representants més clars de la crítica social. Les seves peces teatrals son de les mes representades per tot el mon i en totes les èpoques des de la seva aparició.
Un bon motiu per a dedicar-lis a cadascú d’ells alguna estona del nostre temps al llarg d’aquest any.