UNA EXCEL·LENT TROBALLA TELEVISIVA

Ahir al vespre continuava el meu idil·li a contracor amb la febre, plegats al llit, quan toparem amb una petita joia. No era altra que la sèrie Vientos del Agua, dirigida por Juan José Campanella, i emesa per Tele 5.



Una sèrie amb una textura i profunditat que no recordava des de Los gozos y las sombras, Juncal o Twin Peaks.

Lluny de les produccions espanyoles, més aviat còmiques encara que amb algunes aportacions dramàtiques o d’acció gens menyspreables (com l’enyorada Policias), o les de caire més costumista catalanes, aquesta producció té uns fonaments i una densitat molt superior a qualsevol altra. Una excepció podria ser la sèrie Roma, de Cuatro, especialment per la seva ambientació artística i recreació de l’època.

Històries de migracions entre Espanya y Argèntina i Argèntina i Espanya. En el capítol inicial s’estableixen els fonaments que originen els forçats viatges d’anada. Fruit de contextos sociopolítics molt determinats, estan traçats per un guió força intel·ligent i que dona clara humanitat als personatges i les seves relacions, amb molta credibilitat; que enganxa, vamos. Una narració paral·lela que no tant sols cansa ni dispersa sinó que estableix relacions inspiradissimes entre ambdues èpoques.

Els aspectes de producció són molt acurats, com és la recreació del poble de la conca minera asturiana en el 34, suggerint els pròlegs de la famosa revolució d’octubre, o la filmació de l’Argentina del corralito, que li donen una factura de molt bona qualitat.

La interpretació, encapçalada pels Alterio, Héctor i Ernesto, i Eduardo Blanco traspuen pura emoció. Potser Pablo Rago, com el jove jueu que es coneixen al vaixell d’anada a l’Argentina, no estigui tant a l’alçada però tampoc sense desmerèixer massa. Tot el planter femení, en conjunt, es superb. Impactant l’expressió de força i duresa, gens exempta de tendresa, de les dones dels miners.

Enmig, el desenvolupament de la trama, que ens recorda la nostra pròpia història, la pasada i l'actual, amb un rerafons de reflexions molt vívides entre migració i exili. Històries de persones de carns i ossos, en les quals s'hi poden sentir identificades una bona majoria.

En definitiva, per fi tenim alguna cosa memorable en televisió i que, sens dubte, esdevindrà una sèrie de culte.