BONES FESTES I FELIÇ ANY NOU

Publicat a decembre a Tot Cerdanyola

M’agradaria escriure en aquestes dates un bitllet només ple de felicitacions i bons desitjos. Malauradament em crec en l’obligació d’oferir aquesta finestra a una altra veu, la de la meva filla Mar, fent-vos partícips del seu escrit d’urgència, que m’envià, sortit no se si del cor o de la boca de l’estómac.



“Aquest matí he llegit una noticia esfereïdora, tres joves maten a una indigent de 51 anys al barri de Sant Gervasi de Barcelona.
Busco alguna explicació a aquest fet, per intentar entendre alguna cosa! Penso com és que es vulgui matar a algú, quin sentiment s’ha de tenir per a assassinar a sang freda. Perquè aquests nanos no semblen malalts mentals. Només em puc imaginar sentir aquestes ganes de matar quan algú ens fa mal de veritat, quan ens fereixen o fereixen a algú dels nostres, quan estem en calent i volem fer justícia directament. Inclòs en aquestes situacions, hem de saber refredar-nos, i no prendre’ns la justícia per la nostra ma. Però aquest no és el cas. Aquella dona que intentava dormir i treure’s el fred que carda en aquest dies no els hi havia fet rés, ni tan sols es va moure quan la van agredir per primera vegada. Com es van poder encendre així? Descartada l’opció de venjança, només se’m acut que va ser per xenofòbia . Però alguna cosa més, perquè van ser tres les vegades que hi van tornar. És a dir, estaven de festa i aquella va ser la seva distracció de la nit. Em sorprenc. Com pot ser que una diversió pugui ser fer mal a algú altre, fer-li patir fins perdre la vida?!
Resulta que són tres joves de Sarrià, pel que diuen els veïns, “pijos” del barri. Què ens està passant? Ja no sabem passar-nos-ho bé? D’on surt tot aquest odi i aquesta maldat? Però si tenen 18 anys! Què tenen al cap que els hi porta a matar a algú i no sentir cap mena de remordiment? Potser es creuen amb el dret de treure del mig allò que els hi fa nosa?. En aquest món vivim tot de persones de diferents condicions i del que es tracta és de conviure tots plegats de la millor manera possible, que ningú és millor que ningú, que ningú te DRET sobre cap altre, i menys de treure-li el dret a la vida. Potser aquella dona no havia escollit viure al carrer i potser la única cosa que intentava era continuar vivint com pogués. Fins i tot en el cas que ella ho hagués triat, cadascú és lliure de portar la vida que vulgui.
No ho puc entendre, després de colpejar-la una i una altra vegada, van tornar i li van calar foc. Som animals, sí, però no em puc imaginar a l’animal més assassí matant per pur plaer.
Crec que aquests nois necessiten un bon càstig, però no un càstig repressiu. Jo els hi posaria a treballar a serveis social per la resta de la seva vida, que haguessin de conviure sí o sí amb el tipus de gent que ells creuen que no mereixen viure, que s’adonessin de què va la vida i no el seu món de fantasia on es creuen ser amos i senyors.”

Ara sí, desitjar a tothom que tingueu bones festes, recordant un cop més que la violència és l’últim recurs dels incompetents, i que tothom hi tenim alguna responsabilitat en la seva vigència.