ELS BISBES DE "MARXA"

Publicat el juny de 2005 a Tot Cerdanyola

He contemplat, esbalaït, com un grup qualificat de bisbes anaven de manifestació el dissabte.

Aquest fet em sembla prou rellevant per dos aspectes diferents, un pel fet en sí –els bisbes de manifestació-, l’altra pel motiu, el casament entre gais.

Vagi per davant el meu absolut respecte a l’església catòlica i a les seves conviccions i morals, com el meu més absolut respecte a qualsevol altra religió o creença que professi encara que sigui una persona en concret. Altre qüestió és quan aquestes conviccions atempten contra la meva íntima moral i ètica que, per resumir, estan compresos en la Declaració Universal dels Drets Humans.

Com antropòleg he hagut d’aprendre el rol tant important que té la fe, les creences i les religions per als ésser humans. Ho comprenc i ho respecto.

La religió es mou dins l’esfera del més íntim i personal. I quan esdevé quelcom públic mai hauria de ser una eina per a llençar contra els demés, a l’inrevés sempre hauria de jugar el paper d’aproximar en base l’amor.

Que els bisbes surtin de manifestació em sembla greu. Primer, perquè devaluen el paper de la mateixa església, mostrant que és una força terrenal més on hi ha postures diverses i trobades, però que els seus conflictes no es resolen de forma democràtica. Hi ha bisbes que hi han anat (Rouco i companyia) i d’altres que no han volgut fer-ho (els bisbes de Catalunya, per exemple). Mostren una divisió i un enfrontament que, parlant en termes polítics, es el que esta buscant la dreta més dura d’Espanya, i això es molt mal símptoma. Francament, em recorden temps passats que pensava ja superats.

L’altra és pel motiu. Un cop més el sexe es converteix en una obsessió per l’església; dic això i sóc conscient del munt d’acudits dolents que es podrien fer al respecte. El contrasentit més greu, al meu parer, d’aquesta manifestació es l’acusació als matrimonis gais de que atempten contra el dret de les famílies tradicionals. Farien el favor d’explicar-me com?.

Entenc que això no els agradi, que amb criteris de nul·la cientificitat hi estiguin en contra, fins i tot que els hi repugni l’idea. Però d’aquí a donar-lis aquest paper tant subversiu que corromp la societat tradicional es fer-ne un gra massa. I més quan els darrers estudis científics apunten que, també a Catalunya i Espanya, les formes d’organització familiar cada cop són més diverses.

El que si s’han guanyat sortint al carrer es que creients i no creients esperem veure’ls a partir d’ara també en les manifestacions contra les injustícies, la fam, per la pau i per la solidaritat. Com a mínim. Com m’agradaria que mai més, com església jeràrquica, estiguin en aquelles manifestacions que divideixen als ciutadans.