... I ARA ELS MILITARS !

El dia de la Pasqua Militar, un tinent general, cap de la Força Terrestre, Mena Aguado, demanava la possible intervenció de l’exercit per si el nou Estatut amenaçava la unitat d’Espanya. Immediatament, a l’endemà mateix, va ser arrestat domiciliàriament i el Govern preveu la seva destitució divendres proper.


El camí cap a a la segona transició, de caire més federalista, està comportant que totes les forces reaccionaries vagin aflorant en la seva contra. Liderat per les forces polítiques més reaccionaries del PP, i utilitzant totes les seves forces mediatiques, amb Jiménez Losantos com abanderat, se li afegí les forces catòliques més integristes, tendència majoritària avui per avui, fins que finalment sectors de l’exercit han surtit a la llum pública.

No es cap novetat que hi ha sectors molt vinculats a les tesis del PP dins l’exercit espanyol. Ni tampoc aquest ha estat el primer cas de manifestacions públiques en aquest sentit. Ja fa un mes, el comandant militar de Navarra, Sierra Tabuenca, també va fer un discurs amb contingut polític parlant d’aspectes vinculats a la unitat territorial, titllant d’indocumentats” als nacionalistes. També el coronel Conde Monge, president de la conservadora Asociación de Militares Españoles (AME) sortí públicament recolzant al general Mena Aguado i critican obertament al Rey. També el Grupo de Estudios Estratégicos denuncia que el PSOE vol desmantellar l’exercit, generant una mala maror entre els quarters.

Afortunadament avui, a diferència de dècades passades, podem sentir que només son resistències al canvi de sectors tradicionals oposats a les reformes. Però el responsable d’aquesta situació, i el més preocupant, es que des de les files del PP s’animin aquests comportaments com a forma de fer oposició política. I això es jugar amb foc.

Només un dirigent polític del PP va sortir al mateix dia condemnant aquestes declaracions, la qual cosa l’honora, que va ser en... Josep Piqué. Aquest polític català, que no te un paper fàcil, segueix estant en el punt de mira de la desqualificació dels tertulians i professionals de la COPE. A les crítiques a la seva política s’hi afegeix, lògicament, una defensa i retornada del vidalquadrisme.

Tot plegat, el que indica es que els processos de negociació del nou Estatut no es poden dilatar més en el temps, i es d’esperar que totes les forces polítiques entenguin aquest missatge. No per a sentir-se coaccionats ni xantatxejats, doncs avui només es intensitat del soroll mediambiental, si no per a no donar més peu de que creixi l’onada reaccionaria.

El vent que bufa afavorint les dretes s’afebleix cada dia que passa. A Estats Units ja li ha costat el lloc al líder republicà al Congrés, per l’escàndol Abramoff sobre la ingerència de les empreses a les polítiques i contractes públiques. O la desautorització a punxar telèfons privats, sense mandat judicial, encara que sigui per lluitar contra el terrorisme, que va decidir el seu president, considerant que la seguretat no pot asservir la llibertat o els drets humans.

La nota cultural es que avui és el dia oficial d’ Elvis Presley. La importància, més enllà de que avui hagués fet 71 anys, es que fa 50 anys que passà de ser un cantant anònim a ser el rei del Rock and Roll. Edità el seu primer single Heartbreak hotel, número 1 en poques setmanes, estrenant també la seva primera pel·lícula Love me tender.