QUÈ VOTEM DIUMENGE ?

Diumenge, com cada any, vaig anar amb el meu fill al VIè arròs solidari que organitzen els amics de l’Associació per al Desenvolupament de la Infància d’Àfrica (ADIA) a la UAB. Com sempre, èxit de participació i un arròs, cal dir-ho, majestuós, gràcies a l’amic Joan i resta de cuiners..

Un bon moment per trobar vells amics i petar la xerrada; o fer-ne de nous, com va passar ahir.

Un dels temes que més va sortir a la taula i en les converses va ser sobre el referèndum de l’Estatut d’aquest diumenge. Vaig quedar-me amb neguit per què tinc la impressió que encara hi han persones amb consideracions ben diverses sobre el que es vota.

Fruit d’alguns arguments emprats vaig fer-me algunes reflexions que potser també val la pena compartir.

En primer lloc, el que no votem:

Ø No votem a partits polítics, malgrat aquests ens donen arguments per a votar a favor o en contra. Ja tindrem ocasió en les properes escomeses electorals a donar recolzament o treure suport a qui ens convingui.

Ø No votem els procediments o les negociacions que s’han dut a terme. Estarem més contents o més esgotats o tips de com s’han fet les coses, però el resultat n’és un de ben concret. No votem sobre la pertinença o no de l’Estatut de setembre del parlament català, respecte l’actual.

Ø No votem sobre el grau d’integració a Espanya o sobre vies confederals o independentistes. Tothom sabia, des del principi, que l’Estatut és un text legislatiu bàsic dins un ordre constitucional determinat. On es fa una proposta des del Parlament català per a negociar i consensuar amb el Parlament espanyol i que, posteriorment, la ciutadania de Catalunya a de donar el seu vist-i-plau, que és el que farem diumenge.

Què és el què si votem:

Ø Votem un nou Estatut de Catalunya, amb la pregunta de : Aproveu el projecte d'Estatut d'autonomia de Catalunya? Davant d’això, a part de votar nul o en blanc, només cal manifestar-se si es vol el nou Estatut, amb el que implica, o volem quedar-nos com estàvem amb l’Estatut del 79.

Ø En resum: millorar o quedar-nos com estem. Això és el que votem diumenge, i la resta son pures especulacions.

Si guanya el SI aconseguirem que moltes competències que tenen a veure amb el nostre dia a dia es decideixin aquí: des de la creació de les escoles bressol i on es posen fins als número d’inspectors de treball que calen per a reduir la sinistralitat laboral, per posar només dos exemples. Amb un finançament més adequat, amb un reconeixement de Catalunya més important.

Si guanya el NO veurem com aquest esforç molt feixuc de negociació que hem fet, i que a tingut un resultat prou satisfactori (mai del tot, això es cert), es agafat com a model per altres autonomies, incloses les governades pel Partit Popular, es clar. I aquí, on alguns ens neguen el pa i la sal, allà en trauran els beneficis, quedant-nos aquí com a babaus veient com tothom, independentment de qui governi, aprofita aquest nostre esforç, passant-nos per davant.

Decididament, jo i els meus ho tenim clar que votem i que hem de votar.