UNA PRIMAVERA DIFERENT, MÉS LLIURE

Aquest cap de setmana ha fet una temperatura més càlida, un ambient més alegre, un aire més net que esvaïa boires, i tot plegat distenia les faccions fent-les menys greus i més despreocupades... especialment a Euskadi. Un primer cap de setmana sense escortes.

Per què aquest divendres passat a les 0 hores començava l’alt al foc permanent d’ETA. Van desaparèixer també les actuacions de kale borroka en els carrers de les ciutats i pobles bascs. Companyes i companys amb qui he parlat per telèfon, amb diverses posicions ideològiques, coincidien en constatar la dolça estranyesa que van viure els vespres de divendres i dissabte, en els bars i amb les gents. Com si una llosa gegant, quotidiana, compacte, invisible, mostrés grans esquerdes per on es colava aire net i pur. Lliure. Que empeltava de prudent optimisme, com si s’anés estenent la convicció de que la vida perdria sentit si no es tingués el valor d’intentar coses noves. Amb por només per tenir una nova frustració. Flaires d’una nova primavera que porta temps nous.

Per més que hagués estat insinuat, més que declarat, aquest alt el foc, no deixava de sorprendre. En el fons, la gent agraïa que les improvisacions son millors quan estan preparades.

Encara que tothom sap que el camí que resta no serà fàcil. Que son possibles encara algunes manifestacions incontrolades, per més que sense cap futur. Que fora d’això, si bé el camí serà llarg i els temes complexes, hi ha l’esperança de que les eines per a desllorigar-les només podran ser que les paraules.

Aquí ha d’haver un fort i sincer esforç de generositat. Per part del primer artífex i responsable d’aquesta situació, el president José Luis Rodríguez Zapatero i el govern d’España, i desprès especialment pel primer partit de la oposició, el Partit Popular. Ambdós han de saber que les seves expressions i fets immediats passaran als llibres d’història. Cal tenir, per tant, visió d’Estat.

Com la resta de forces polítiques, especialment les basques.

Immediatament desprès totes les organitzacions socials nascudes arrel d’aquest conflicte, especialment les de les víctimes, que tant important paper han jugat. Mai més cap mort com les de Miguel Àngel Blanco, Ernest Lluch, Yoyes...

Si al final es declara el que la majoria esperem, la dissolució d’aquesta organització i el lliurament de l’armament, molts pensarem que finalment s’ha acabat la guerra civil.

Guanyarà la ciutadania, tota, la democràcia, el país basc... i la política.