ELOGI DE LA JOVENTUT

Sempre he considerat que el que entenem com a joventut té tres naturaleses diferents: la cronològica, la fisiològica i la temperamental. La cronològica, òbviament, es mesura a partir de la data del teu naixement i és la més convencional. La fisiològica depèn de l’estat del teu cos, del teu hard, que fa que gent gran tingui una salut esplèndida els hi permet fer multitud de coses o que gent jove tingui unes limitacions que l’impedeixin tenir un comportament juvenil. La temperamental es quan la joventut és un estat d’ànim; personalment he conegut dos casos ben explícits al respecte: un sopar que organitzà el XISC amb Víctor Alba, recentment difunt, quan era octogenari i amb una trajectòria personal de novel·la (va ser membre molt actiu del POUM), demostrà com una persona d’edat avançada pot tenir els plantejaments més joves. Altra va ser una conferència que vaig assistir amb José Luis L.Aranguren, també ja difunt, on els seus plantejaments amb els 80 anys ja ben fets eren d’un rabiós avantguardisme.

Així, el que convencionalment anomenen joventut és la combinació de la joia de viure junt amb la capacitat d’indignació, la curiositat i l’inconformisme.

En contrapunt al meu comentari anterior d’en Alba o Aranguren, també hi ha persones de 20, 25 o 30 anys que mai han estat ni seran joves. Però ambdós exemples són les excepcions. El normal es trobar la confluència dels tres àmbits.

Aquests dies assistim a dos fenòmens socials ben diferents, que tenen com a protagonistes el jovent. Un fa referència a l’àmbit laboral i del treball, l’altra a l’àmbit del lleure i del consum. Un es manifesta a França, l’altra a diversos llocs d’Espanya, i aquest cap de setmana en concret, a Barcelona. Un es manifesta en contra del Contracte de Primera Ocupació (CPE) que impulsa el govern de dretes de Dominique de Villepin. L’altra, en Barcelona, agafa aquesta forma de lluita del botellón per a protestar contra una normativa municipal, entre d’altres aspectes, fet per un govern d’esquerres.

A França aconsegueixen l’aliança dels treballadors i els sindicats, a Barcelona la companyia d’una minoria violenta que volia quelcom més que beure.

Això partint d’una situació que conté dos fets estructurals i un de cojuntural. Els estructurals son una estructura laboral rígida, que no compren a tots els treballadors i treballadores ni a tots de forma igual, com també (com ja he comentat altres vegades) un mon on els joves ho tindran molt cru per millorar les condicions de vida dels seus pares: L’aspecte cojuntural el marca el fet d’una situació de bonança econòmica, que permet certes alegries.

En qualsevol cas, no deixem que els símptomes ens amaguin el que realment esta passant. El jovent està començant a dir prou, en primera línia, a un model social que exclou a qui no té diners i que posa traves a poder aconseguir-los treballant.

De tot això, per problemes d’espai, en seguiré parlant.