UNA ALTRA FITA IMPRESCINDIBLE DE MEMÒRIA HISTÒRICA

L’historiador Josep Lluís Negreira ha vist editat el seu darrer treball d’investigació Del somni republicà a la barbàrie franquista .Cerdanyola del Vallès (1936-1952), pel Servei de Publicacions de la UAB dina la col·lecció Quaderns de Recerca de Cerdanyola.

Aquest apassionant treball de recerca, que li va significar el seu nomenament com a Doctor per la Universitat Autònoma, va estar estimulat per haver guanyat la tercera convocatòria de la Beca Jaume Mimó i Llobet de Recerca Historiogràfica de l’any 2001, concedit per l’Ajuntament de Cerdanyola, que vaig tenir l’honor de presidir.

Aquest és un d’aquells texts que té un interès més enllà dels lectors especialitzats. És un llibre que es converteix, com ja ho va fer en el treball anterior Cerdanyola: el camí cap a la democràcia. Moviment obrer i lluita franquista (1966-1976), en punts de referència inevitables i insubstituïbles per a conèixer la història recent, de la segona meitat darrer segle. Llibres a afegir a una petita però cada cop més amplia col·lecció de textos que començà pràcticament Jaume Mimó i han continuat de forma extensa Miquel Sánchez i, més recentment, Antonio Olea.

Aquest llibre significa una investigació força exhaustiva sobre tota la documentació existent sobre aquesta època. Un treball pesat i feixuc, però que Josep Lluís ha sabut destil·lar sàviament per a reconvertir-ho en un escrit amè, didàctic, valent i compromès.

Hi ha un buit important en la història recent de la ciutat corresponent al període de la industrialització i els seus efectes socials i culturals. Més coneguda i divulgada la història de la Cerdanyola agrària així com la ciutat estiuenca i residencial per sectors benestants, queden forces buits sobre la ciutat més popular, la que va venir de la ma de les indústries que s’instal·laren en aquest terme municipal i en els dels voltants, com en la dels seus treballadors, emigrants la majoria, que varen canviar la fisonomia i van significar el gran salt endavant de la ciutat dels darrers temps.

Des d’un punt de vista antropològic Antonio Olea comença a produir treballs realment importants sobre aquest període. Però és Negreira qui fa un capbussament més directament sociopolític sobre aquesta etapa que ha marcat tant durament la vida col·lectiva i, en molts de casos individuals, posterior.

Al anar posant negre sobre blanc els diversos estudis, es quan es fa més interessant observar el puzzle de la història d’aquesta ciutat, com si d’una col·lecció de cromos es tractés, veient els que ja tenim i els que encara ens falten. Aspectes que encara tenen repercussió actual. Fora bo, per exemple, analitzar les primeres eleccions que es varen fer en democràcia, tant en els àmbits locals, català i estatal, i veure quines connexions es mantenen respecte els períodes anteriors. O potser encara es un pel aviat per analitzar dates tant recents... Els papers identitaris, el procés de les migracions i com es van arrelant en aquesta comunitat, l’estudi sobre la influència dels lideratges i la seva relació amb les classes socials, etc. son encara melons per obrir, que poden donar molt de suc. Temes apassionants i que dubto que Negreira o les noves fornades d’historiadors no queden seduïts per aquests reptes.

En qualsevol cas, avui disposem d’un text rigorós on poder imaginar com va ser la Cerdanyola republicana dels anys 30 o la fosca i negra nit dels anys quaranta.

Un material que, a més de l’obligatorietat d’estar en qualsevol biblioteca de la ciutat, especialment les dels instituts, serà objecte de gust per a tota la ciutadania curiosa d’aquesta ciutat, i d’aquells que volen mirar més enllà del seu pam de nassos.