LES REGLES DEL JOC

El cas Marbella ha significat un cop dur a la credibilitat de la política municipal. També a l’administració de la justícia per a saber-se de les irregularitats de fa anys i no haver actuat fins ara. Però, això es així, han estat els edils locals els responsables de tanta corrupció i delicte.

Fa pocs dies es feia públic l’ “Informe Juventud en España 2004”. Curiosament, l’informe conclou que la majoria de joves i adolescents no manifesten grans preocupacions i que el seu grau d’optimisme i felicitat davant la vida es alt.

Si mirem l’apartat del interès per la política observem que un 31,8 opina que res o gairebé res, un 16,8 poc, un 23,8 regular, un 18,8 força, un 7,1 molt i un 1,8 n/s, n/c.

Es a dir, gairebé la meitat es viuen aliens als mètodes, afortunadament democràtics avui, en com s’identifiquen i prioritzen els problemes i necessitats que afecten al conjunt de persones d’una comunitat determinada i com es treballa per a resoldre’ls a partir d’uns resultats d’eleccions democràtiques, articulats en forma de govern i oposició. Aquests mètodes es personalitzen en els polítics, persones vinculades a partits polítics que son escollits per a representar els interessos generals i col·lectius, no pas personals, teòricament a partir de les seves capacitats i coneixements per a representar i gestionar els afers públics.

La política hauria de formar part, doncs, del conjunt d’activitats professionals més respectades, com els educadors, els investigadors científics, els innovadors i d’altres, que haurien de modelar o influir en els comportaments socials. En la nostra societat actual regida pel valor dels diners, cap d’aquestes professions estan dins de les més prestigioses o valorades, malgrat que en la nova societat del coneixement que s’està establint i juguen un paper preponderant.

Es cert que determinades concepcions conservadores, basades en el darwinisme social que només valora l’èxit social i econòmic en relació a l’esforç individual, s’entra en política per consideracions més inconfessables.

Es el “yo me meto en la política para forrarme”, que va dir un dirigent actual del Partit Popular, provocant el descrèdit en la política i els polítics. Però això ja els hi va bé a sectors de la dreta política, que pensa que aquestes activitats només son per a ells.

El govern municipal de Cerdanyola la veritat, es que més enllà dels discursos moralistes d’esquerres que de vegades ens il·lumina l’Alcalde, en la pràctica ha tingut un paper més aviat trist en matèria de politiqueries i descrèdit dels polítics. Primer va estar un membre expulsat de l’equip de govern per la coalició a la que pertanyia per presumptes acusacions, en via judicial, per apropiació de bens privats a partir del seu rol de polític. Desprès una regidora que dimiteix, públicament per cap motiu o discrepància, però que en el seu comiat expressa la seva felicitat per alliberar-se d’aquesta funció. I ara ha d’enfrontar els comportaments d’una edil que pensa que l’Ajuntament es casa seva i pot fer el que li ve de gust.

Regidora a la qual ja se li havia cridat l’atenció tres vegades anteriorment. Per comportaments tan democràtics com amenaçar els medis de comunicació privats l’Alcalde ja la va apartar de la relació amb els medis privats. El respecte que li mereix el Ple ja va quedar palès quan va fer una roda de premsa anunciat una mesura que tenia que discutir i aprovar el Ple municipal i encara no ho havia fet. O demanar un sentit de vot concret en les eleccions de la constitució europea des del seu ordinador municipal, la qual cosa va provocar la vergonya de l’Alcalde i resta de membres del seu equip.

Amb aquests antecedents torna a convocar a actes partidistes des del seu ordinador municipal, al·legant que es un dret que té per que és una llista de correus personal. Doncs no, escolti, vosté té un ordinador per a fer comunicacions com a regidora i no com a membre d’un partit; per això utilitzi el seu o el del seu partit. I si ho fa des de l’Ajuntament asseguris que els seus destinataris l’han autoritzat a fer altre tipus de comunicació no municipal, com la partidista, per què pot incórrer a un possible delicte davant la utilització privada de dades sense permís.

Ha de saber distingir molt bé entre els seus drets i obligacions. Hi ha unes regles del joc que no es poden traspassar. D’entre elles utilitzar els bens públics per a usdefruit personal. Com el de un ciutadà i amic, molt conegut al poble, on se li va negar celebrar la seva festa de jubilació en un edifici públic quan aquesta senyora així ho va fer, obrint un servei tancat i amb presència de l’Alcalde i d’altres autoritats.

Ambdues coses haurien de ser motiu d’obrir un expedient informatiu, d’ofici, i demanar les corresponents responsabilitats. I més quan el mateix Alcalde, en el cas de l’ús de l’ordinador, la primera vegada ja va dir que no tornaria a passar.

Vull aclarir un parell de qüestions. Una es que aquest article vol posar de relleu les regles del joc democràtic i els drets i deures de qui exerceix aquestes funcions, no parlo per tant de les crítiques polítiques que es poden fer per aquests aspectes o d’altres, que també hi son. L’altra es que critico aquells aspectes que o be son públic o be tenen a veure amb els bens públics, els aspectes purament personals em semblen fora de qualsevol comentari i prou m’estaré de fer el més mínim judici, per què això també seria saltar-se les regles de joc.

En resum, aquest govern no te cap motiu d’orgull, ans el contrari, de treballar per la dignificació dels polítics i, en conseqüència, de la política. I estem davant els ulls de la infància i el jovent.