TORNO A LA NORMALITAT

Desprès d’un petit ensurt que em va tenir hospitalitzat més d’una setmana, i una mica fora de joc posteriorment, torno a la normalitat.

En primer lloc, doncs, disculpar-me pel fet de no haver mantingut la regularitat que m’havia promès inicialment. Silenci només trencat per les contribucions obligatòries-voluntaries que mantinc amb la publicació del Tot Cerdanyola, dirigida pel meu bon amic Joan.

En aquest dies –Déu meu!- ha passat de gairebé tot. Des de, per fi!, la decisió de posar en el seu lloc els Consellers d’Esquerra desprès de decidir el seu vot negatiu al referèndum, i tot el que això ha provocat desprès, fins a les victòries del Barça.

Temps hi haurà per analitzar de forma més detallada aquests i d’altres esdeveniments, que de notícies interessants la bossa n’està plena.

Això també serà possible per prendre cos una decisió que portava madurant algun temps. Aquesta consisteix en anar alleugerint el camp de les meves activitats professionals per a dedicar més temps a la meva vida familiar i a la pròpia salut.

Coherent amb l’anterior, deixo de col·laborar amb l’associació ACCEM, d’on entre altres tasques feia de responsable territorial a Catalunya. Aquest entitat fins ara tenia un centre a Girona i estava pendent el seu creixement a Barcelona o la seva àrea metropolitana. Aquesta nova realitat també exigia una dedicació que jo ja no estava en condicions de poder ofertar. Aquest ampliació aquests dies s’està fent realitat i ja hi ha d’altres companys que fan aquesta tasca.

Vull expressar al respecte dues consideracions. La primera es agrair a la entitat la confiança que m’han tingut fins ara, així com també la tasca dels meus col·laboradors. ACCEM continua sent la organització especialitzada més important en Espanya dins el treball amb els immigrants i els sol·licitants d’asil i refugi.

L’altra, fruit d’una reflexió més profunda que ara només faig que assenyalar, és el convenciment que si hi ha alguna alternativa seriosa i real a aquest model socioeconòmic capitalista, aquest passa ben segur pel camp de les entitats del tercer sector. Però això encara està a les beceroles. Constatació que cada cop pren més consistència en el debat i reflexió sobre com ha d’evolucionar l’Estat del benestar en les actuals condicions. No es pot mantenir l’Estat benefactor de la segona meitat del segle passat amb les mateixes condicions. Tampoc hi ha d’altres models desprès de quedar demostrat que el model anomenat comunista on l’Estat s’encarrega de tot ha demostrat el seu rotund fracàs tant en termes d’eficàcia com d’eficiència. Però sobretot en termes de repressió de les llibertats, tant individuals com col·lectives, que només han generat règims dictatorials liderats per una nova classe social burocràtica.

En aquesta convicció he contribuït, modestament, a arrelar una organització d’aquest caire en un camp tant problemàtic com necessari, com és el de les migracions. Però, sincerament, considero que la meva personal contribució ja ha estat suficient. Si de cas, col·laboracions posteriors hauran de ser més matisades.

A mi, que sempre m’ha caigut la casa a sobre, crec que m’ha arribat el moment d’explorar noves formes de vivències, solidaritats, creixements personals i satisfaccions dins aquest marc.

Ja us aniré comentant els resultats.