NO FEM JOCS DE MANS

Publicat a juny de 2003 a Tot Cerdanyola

Amic Orland:

He llegit amb suma atenció el teu article Xerrameca electoral i com pots entendre no tant sols no hi puc estar d’acord sinó que fas uns jocs dialèctics per portar l’aigua al teu molí que no puc pas deixar passar.

Parlem clar, el teu objectiu principal es treure fora els socialistes del govern i et creus en l’obligació d’oferir l’argumentació que justifiqui el pacte amb CiU i ERC. Conseqüentment, portar a l’Alcaldia en Toni Morral. I com a colofó, convèncer a la base militant d’IC-Verds la bondat d’aquesta proposta davant la demanda d’un sector de fer un pacte d’esquerres, inclòs PSC.

En primer lloc, la base argumental teva es purament reactiva. La definició no es pro res, en termes de ciutat, sinó en contra de (en aquest cas, de la continuació del PSC en el govern). Això difícilment pot ser un motiu motivador pel conjunt d’electors que han donat suport a la teva formació, més enllà del pur nucli militant que vol de totes, totes al Toni a l’Alcaldia.

En segon lloc, perquè fas una constatació no demostrada: que el PSC no és d’esquerres, o que la política que s’ha fet no es d’esquerres. No val dir això i quedar-se tant ample.

Per dues raons. Una, per que de tot el temps de govern socialista a la ciutat, gairebé la meitat del temps Iniciativa per Catalunya i els seus antecessors han estat cogovernant amb nosaltres. Teníeu la responsabilitat conjunta de govern, malgrat -es cert- que en cap cas l’Alcaldia (per què els electors, ciutadanes i ciutadans de Cerdanyola, no varen voler al no donar-vos la majoria). Si sempre tot ha estat tant de dretes, no heu après ni a la tercera vegada el tornar a venir i formar part de l’equip de govern. Perquè no heu estat sempre a l’oposició?

El Partit dels Socialistes de Catalunya és un partit català d’esquerres, t’agradi o no. I es obvi que governant tant anys s’hauran fets moltes coses be, i algunes altres potser no tant. Amb unes polítiques socials decididament progressistes, al servei de la majoria, i tenint en compte als més febles. I això ja ho podràs pintar de rosa, si vols, però ha estat així.

Per tant, si vols justificar davant l’electorat el pacte amb CiU i ERC hauràs de cercar altres arguments, volgut amic.

També em sembla ja una mica avorrit constatar un fet que et posa malalt, a tu i a d’altres, i es que la força més votada ha estat el PSC i per tant qui te dret legítim a dur l’Alcaldia. I ja hi pots fer cabrioles argumentals, la realitat es aquesta.

Aquesta ciutat te un electorat clar d’esquerres, que tothom reconeix. I el lògic es que aquestes dues formacions fessin un primer esforç per arribar a un acord, respectant els resultats electorals. Un acord basat amb la discussió de programes i cercant el consens, i no anar directament a la cacera de l’Alcaldia a qui no li toca, ho sento. Una discussió que, sense amagar l’ou, tindrà que enfrontar el tema més important que té el futur d’aquesta ciutat com és el Centre Direccional, que portarà a Cerdanyola a les ciutats de primera divisió. Perquè aquesta discussió, company, en les posicions polítiques de pacte que defenses també l’hauràs de dur amb CiU. Perquè amb CiU sí i amb PSC no? Això no ho saps explicar.

Perquè el més important és el futur de la ciutat, i partint del fet que Cerdanyola és d’esquerres, a més de PSC, IU-Verds i ERC és oportú que també hi participi CiU. Sense sectarismes, consensuant programes i propostes que portin a una ciutat amb tantes oportunitats com Cerdanyola al lloc que li toca. Han demostrat que han estat bons col·laboradors i han estat per la feina.

Es cert que el PSC ha baixat el seu número de regidors, altre cosa és el de votants. Això es degut per un seguit de factors que fora objecte d’altre anàlisi, però que en qualsevol cas no pot amagar que expressa una certa crítica a la nostra actuació i que, tinguis ben segur, hem pres nota. Però, insisteixo, aquest toc d’atenció no ha arribat a negar-nos la majoria.

Cal canviar coses, també es cert, però potser una primera mida serà la d’abandonar el capficament d’aconseguir l’Alcaldia a qualsevol preu. Dius que els pactes són la font d’on brolla l’autèntica democràcia, bingo!. Avui hi ha una correlació de forces nova, i es pot fer valer per demanar condicions de pacte. Es pot tibar la corda fins on es pugui, això es lícit, però no trencar-la. I davant els ulls de molts electors, sembla que vosaltres no penseu en la ciutat, ni en els models de pacte que fan les direccions nacionals, ni en contribuir a millorar les forces d’esquerra en el seu conjunt. Voleu només l’Alcaldia i s’ha acabat... i desprès tot serà negociable i amb qui sigui.

I no es això, company, no és això.