QUE HA DESVETLLAT LA VAGA GENERAL

Publicat a juny de 2002 a Tot Cerdanyola

En primer lloc, és obligat fer una afirmació amb una certa rotunditat: la vaga general va ser un èxit per als treballadors.

No cal tornar a enumerar tot un seguit de dades que utilitzaren tant el govern com els sindicats, perquè les dades sempre són emprades per fer lectures més polítiques o ideològiques. El que passa es que no hi ha res més tossut que la realitat, i per a qui estava pel carrer no li calen dades aquell dia del 20-J per saber que hi havia vaga general.

Per sobre de les consideracions sociològiques, aquelles que demostren que la majoria dels 12 milions de treballadors que estem a Espanya vàrem fer vaga aquest dia, em semblen més interessants el que ha desvetllat aquesta jornada.

En primer lloc, que malgrat s’insisteixi en enterrar les contradiccions entre les forces del mon del treball i les seves aspiracions progressistes i les de les visions mes privatives i conservadores, són ben vives.

Unes forces del mon del treball que han estat representades pels sindicats i pels partits d’esquerres, amb un lideratge clar. Amb un sindicalisme encara dividit en dues grans centrals, UGT i CC.OO., que quan toquen en profunditat els grans temes, demostren que efectivament son dos grans sindicats de classe. Punt i a part és el trist paper fet pel nacionalsindicalisme basc... Hi saben plantejar una vaga general quan ja ha quedat palès que des del govern no hi havia més voluntat que imposar un model de relacions laborals que penalitzen les dures avantatges aconseguides pels treballadors després de molts anys de lluita; per tant, sí, vaga general política.

Ha estat aquesta vaga general que hi frenat de manera més efectiva els plans que el govern del PP d’aquesta legislatura anava tirant endavant.

D’altra banda, la posició del govern, malgrat que estratègicament molt pensada, ha estat nefasta. Des de l’inici de la jornada, que Pio Cabanillas, que s’ha guanyat per mèrits el cognom de EL MENTIDER, o com deia un altra, Pi(o)nocho. Rato estava encarregat de fer la valoració més política carregant contra Zapatero, i Arenas defensant el dret al treball. La utilització dels medis de comunicació, especialment les televisions, em va recordar els millors temps de finals dels seixanta i principis del setanta, quan també es produïen vagues. Llastimós...

Però l’efecte més important i revelador es que ja s’ha acabat el famós viatge al centre del PP.

A partir del 20 de juny, el PP tornà a representar la seva base social i política més tradicional, la dreta espanyolista.

I això tindrà conseqüències polítiques i econòmiques.