JUGAR ÉS UNA COSA MOLT SERIA

Article publicat al desembre del 2000 a Cerdanyola Cultura

Pels voltants de Nadal i Reis apareix una preocupació a totes les cases: hi ha que comprar quelcom per a familiars o amics, amb preeminència per la canalla.

I les joguines seran un article rellevant dins la despesa domèstica.

Però, les joguines són només pels infants?. El joc, com a tal, no tindrà un paper important dins les trobades d’amics i familiars? No omplirà un espai del temps de vacances de que disposem?. I, per a què el jugar?.

Hi ha una dualitat permanent en la nostra vida quotidiana. És la que complementa l’homo faber amb l’homo ludens. Complementàriament a la nostra activitat productiva, aquella adreçada a obtenir els productes necessaris per a la nostra subsistència (en la nostra societat molt identificats amb el treball i el salari), conviuen aquelles altres activitats adreçades al que genèricament podríem dir l’obtenció de plaer.

Aquestes darreres activitats, lligades a l’oci, al lleure i a les aficions, jugant un paper regulador en la vida adulta de compensar i regenerar les energies que gastem en les activitats, per dir-ho d’alguna manera, d’ordre més obligatòria. Som, per entendre’s, com una pila que es va gastant, i que de tant en tant, hi ha que endolar en una altra font d’energia que ens vagi recarregant.

Una activitat que també, si no s’aplica en una certa mesura és converteix en una disfunció greu, com són les ludopatìes o les sociopaties. D’això n’acostumen a saber moltes famílies, per què normalment en les seves sagues sempre hi ha hagut algun membre que las ha patit. I com a corol·lari, també las ha fet patir a la resta del conjunt familiar.

El joc també és, com molt bé saben psicòlegs i pedagogs, una activitat central en el procés de socialització i sociabilitat dels infants. Com en el procés de modelació de rols socials.

Saber triar el temps necessaris per aquestes activitats, poder conèixer amb criteri l’efecte del medis que triem (joguines o espais de jocs) son alguns dels aspectes que influiran en els nostres comportaments posteriors. Saber com s’imbriquen en el nostre imaginari i en les nostres tradicions, també seran decisions que tenen una certa importància.

El típic debat, dins les repercussions infantils, de conjugar les tradicions del Caga tió i Reis, amb la presència cada cop més punyent de tradicions anglosaxones amb Papa Noel (val a dir, que molt influït per la nostra societat cada cop més consumista) és un fet. Influència que només ve donada per aquesta concepció consumista –no cal oblidar que donar també és una font de plaer- sinó també per una opció de quin temps hem de dedicar al joc: és el moment més idoni de repartir les joguines el darrer dia en que s’acaben les vacances escolars?.

Des del Parlem de cultura volem aportar algunes reflexions en aquest camp.