VIOLÈNCIA I SOCIABILITAT

Publicat l'octubre de 2001 a Tot Cerdanyola

Avui, venint en el cotxe, escoltava la radio on informaven del augment de la violència de joves en la estació de Sabadell sud. Fa dies, hi havia hagut agressions de joves al guarda de seguretat de l’Ateneu, abans al Casal de Joves... Ahir anuncien que el President Bush ha donat la ordre a la CIA, acompanyada de milions de dòlars, d’acabar amb en Laden; Israel practica la repressió física selectiva de persones sense embussos, igual que sectors palestins ho fan amb objectiu civils israelians. Es declara una guerra contra el terrorisme que necessàriament té el que, eufemisticament, en diuen “factors col·laterals” i que en la pràctica implica la mort de civils. Ja no parlem del país basc, i la “kale borroka”.
Que ens està passant a tots plegats?.
Òbviament, entrar en profunditat amb tot això és una feina feixuga i que cal d’anàlisi pormenoritzats i concrets a cada cas, però si vull avançar un parell de consideracions generals.
Assistim a un creixement de la violència, per reaccions defensives i de por. I aquestes pors i tancaments socials, grupals i personals venen donats per un canvi social estructural d’ampli abast: el pas d’una hegemonia de la societat industrial cap a una societat, basada en el coneixement.
Aquest canvi estructural, recolzat per un desplegament generalitzat de les tecnologies de la informació i la comunicació, es mou en un escenari on augmenten les desigualtats econòmiques i socials però també per un desplegament dels drets humans, socials i polítics.
I aquest canvi, en el pla ideològic, es sustenta i conviu amb un relativisme cultural de tolerància acrítica que fomenta la violència.
En el cas català i espanyol, a més, s’alimenta d’una doble situació: ja hi ha actualment dues generacions que no han conegut cap guerra, i per tant hi ha una certa desvalorització de la pau per considerar-la gairebé “natural”. Com també haver viscut una dura postguerra, amb pobresa econòmica i concepció totalitària de pensament, que ha provocat en molts de casos el pèndul contrari: que, donada l’actual millora econòmica, als nostres fills no els hi falti de res; i no els tractem autoritàriament que prou ja hem passat nosaltres.
Això comporta una praxis de sociabilitat, nociva com element educatiu. Entenc com a sociabilitat, el caràcter i el medi ambient social on és desenvolupen les interaccions individuals i socials.
Davant aquesta situació se'ns dibuixen dos escenaris:
1. Augmentar les tendències defensives i les resolucions autoritàries o de “laissez faire” per part de l’Estat: davant la possibilitat de diluir-nos com a nació, canya!, davant la impossibilitat de fer majoritaris els nostres plantejaments “justos”, canya!, davant les agressions, canya!, davant la frustració de no poder accedir a tot el que ens promet la publicitat, canya!, davant la presència amenaçant d’estranys, canya!, davant la negació d’un altre, canya!.
2. Augmentar les tendències del reconeixement dels conflictes i resolució democràtica dels mateixos: portar a Laden davant un tribunal internacional de justícia, desmantallament econòmic, militar o policial, i polític del terrorisme amb la col·laboració dels estaments democràtics i/o governamentals, fer valdrà el dret en totes les seves versions nacionals i internacionals, establir el reconeixement de l’altre en termes polítics: dret d’associació, de vot local, de reivindicació...davant la llei acceptada, establiment de la paraula, el diàleg, com a primera forma d’enteniment entre les persones i els grups, mantenir el respecte a una societat de dret.
Davant d’una demanda que ha de ser clara de major control i seguretat, ha d’anar acompanyada de major confiança i responsabilitat, i demanar comptes a cadascú de les seves actuacions segons unes regles de joc que ja estan legalment establertes.
Hem de tornar a prioritzar com a forma de relació individual i col·lectiva el diàleg així com també la fermesa davant qualsevol agressió i uns principis clars d’autoritat.
Aquesta és, estic convençut, l’autèntica base d’una cultura de pau i convivència.