ELS INFANTS DAVANT LA SOCIETAT DEL CONEIXEMENT

Publicat al setembre del 2001 a Cerdanyola Cultura

Ja és un lloc comú l’afirmar que la infància és el futur.

Però aquest futur, avui, ja es força diferent del de fa pocs anys. En la meva infantesa hi havia bàsicament 3 grans agents de socialització: la família, la escola i el carrer. I quan als 14 anys vaig començar a treballar s’hi afegí de manera molt potent el propi món del treball.

Avui les coses són força diferents. El carrer, on la colla dels grans ens modelaven i socialitzaven als més petits, a través del contacte i del joc, s’ha perdut en gran mesura. El carrer ha esdevingut un escenari més propis de cotxes i peatons que no pas de joc d’infants, que han quedat més circumscrits als parcs infantils.

Per exemple la escola, com marc educatiu i d’instrucció, té el seu paper més limitat davant la presència dels medis de comunicació: la tele i els vídeos bàsicament. Avui un exemplar d’un diari dominical porta més informació que la que podia recollir molts del nostres avis en varis anys; amb la qual cosa, l’ensenyament enciclopèdic perd força sentit.

El model educatiu actual ha de promoure l’aprenentatge permanent i ensenyar a desenvolupar les habilitats fonamentals. L’important no és tant l’adquisició d’una informació cada dia més fàcil de trobar, com tenir la capacitat de seleccionar-la, analitzar-la i relacionar-la. El que entenem per educació ha d’incloure la transmissió de coneixements, hàbits i actituds i desvetllar les capacitats individuals.

En la societat del coneixement on ens anem inscriguin hi ha que saber compaginar els sabers intel·lectuals, amb les habilitats de organitzar-se i les capacitats emocionals. Ja no n’hi ha prou amb les quatre regles i ser bon minyó.

La importància de la socialització, i sobretot la sociabilitat, ve donada per un conjunt d’estímuls, implicacions i aprenentatges que tenen molt divers origen. I tot això en un entorn clarament urbà. És el que hem vingut en anomenar la ciutat educadora com a conjunt de causes i efectes educatius.

La museització de la ciutat, les propostes permanents que ens organitza Rialles, el coneixement del nostre patrimoni històric i arquitectònic, les diverses ofertes educatives i de lleure existents, la presència de les diverses festes populars, la relació amb els altres, etc., formen un conjunt d’actuacions que els poders públics, i en especial, el govern municipal ha de tenir cura del seu manteniment.

Som responsables del nostre futur. Som responsables, tots –en un grau o altre-, de vetllar el més important que tenim: els nostres infants.