ÉS LA POLÍTICA, ESTÚPID... !

Publicat l'octubre de 2001 a Cerdanyola Cultura

Fa anys, un famós economista intitulava així un cèlebre discurs: és l’economia, estúpid... !, per fer entendre que aquesta és un dels motors bàsics de la societat que analitzava.
Ha plogut força des de llavors, i avui assistim a un escenari lleugerament diferent, en que constatem que el model de societat industrial ja no és l’imperant. Estem en trànsit d’una societat industrial fragmentada en Estats, a una societat del coneixement globalitzada. Entrem en una societat basada en la generació i la utilització del coneixement i en el disseny d’unes noves estructures administratives i polítiques amb dimensió diferent als estats tradicionals on l’àmbit local adquireix una importància cabdal.
Una societat on la economia del coneixement es desenvolupa dialècticament amb la economia tradicional, de forma creixent. Però sense caure en visions idíl·liques o ciberpapanatistes.
És en aquest context, on apareixen noves definicions que han anat de la revolució tecnològica, la mundialització, la nova economia i la globalitzación fins a la societat del coneixement.
Què entenem per globalització quan parlem de globalització?
La globalització és un procés pel qual les polítiques econòmiques nacionals es van diluint en benefici d’una política econòmica internacional. Aquest procés comporta uns efectes benèfics, en el que es multiplica el benestar dels consumidors al posar al seu abast un munt de nous productes materials i culturals, i uns aspectes negatius per les grans desigualtats que generen. És, a més, un fenomen social, cultural, polític i econòmic.
Davant la globalització, com procés socioecònomic i sociocultural no es pot mantenir una visió tancada i autàrquica. La qüestió es mantenir una dinàmica més general que la amplií, afegint la globalització de la democràcia, de la ecologia, dels drets humans.
Alguna cosa hem vist amb la importància creixent dels tribunals internacionals de justícia davant els casos de Pinochet o Milosevic, entre d’altres.
La globalització ha generat un moviment, també, divers i inclús contradictori com tots els moviments, que ha aconseguit portar a les agendes internacionals els problemes dels desenvolupaments geogràfics parcials, el desenvolupament sostenible, la desigualtat, la pobresa, l’atur, la fractura digital, la governabilitat, etc.
La utopia, com diu Joaquin Estefania, és més, molta més globalització, no menys. Però no d’uns pocs contra tots. En definitiva, que els poders polítics mundials, democràticament escollits, governin els poders econòmics en bé de l’interès general.
Alguns diuen que el nou segle i mil·leni va començar el 11 de setembre a USA, però personalment crec que també va començar abans, a Porto Alegre.
Si en el sistema agrari el valor era la terra, i en el industrial el valor és el capital, en la societat del coneixement, el valor és la informació, és la cultura.
Per tant, en el mon que assistim, a més d’altres divisions, una divisió profunda serà entre el que tenen accés al saber i a la cultura i qui no.
Aquest nou desenvolupament econòmic de la societat del coneixement ja no estarà tant centrat en la productivitat com en la innovació. I en la innovació són elements claus la creativitat i el desplegament de les tecnologies de la informació i la comunicació.
La innovació com a producte sorgeix d’una matèria primera que és la cultura. I aquesta matèria primera és un valor sense principi ni fi, en permanentment desenvolupament, en procés de constant enriquiment i diversificació.
En aquest terreny les administracions locals, els Ajuntaments, tenim molta tasca a fer. Com a ciutats educadores i com a actors privilegiats en el desplegament de l’accés de tota la població a les tecnologies de la informació i la comunicació, com en les polítiques de promoció de la creativitat, llavors de la innovació. Per exemple, a Cerdanyola hem de passar d’un 20% de població connectada a Internet i un 80% no, a un 80/20 respectivament. Cerdanyola, a més de ser vila universitària i tecnològica, ha d’ésser, serà, Ciutat de les Arts, la Cultura i el Coneixement.
És la política, les decisions públiques de govern, les que facilitaran millor aquest trànsit, i les que garantiran que els beneficis de la economia siguin per a tothom. En una doble dimensió: globals, democratitzant més les institucions internacionals i generant de noves (Consells econòmics i socials internacionals, Observatoris internacionals dels desplegaments de la democràcia, Òrgans internacionals dels Drets Humans...), com locals, generant noves formes de governabilitat.
Perquè la governabilitat, entesa com la capacitat d’involucrar els principals agents de la comunitat, serà la primera tasca de l’Ajuntament.
Com expressa un paràgraf de la ponència Com seran els Ajuntaments del 2020?, realitzat pel grup transversal del 2on. Congrés de Municipis de Catalunya:
“L’Ajuntament serà un dels principals dinamitzadors de la comunitat, establirà polítiques per a la gestió del coneixement i la seva activitat socioeconòmica. Les polítiques associades al coneixement i la comunicació constituiran un dels eixos principals de les polítiques de promoció econòmica i social directament vinculades a les aliances amb agents locals i globals que hagi impulsat el municipi .L’accés al coneixement serà un dret per a garantir als ciutadans una relació entre el global i el local que els sigui profitosa.”.
Aquests són els reptes apassionants que la globalització, en el marc de la societat del coneixement, ens planteja a tots en el terreny del concret, del local, i que ha de portat a definir en un breu termini de temps una AGENDA LOCAL DEL CONEIXEMENT.
Per concloure, les decisions de polítiques públiques condicionaran molt el desplegament de la nova societat emergent, davant de visions catastrofistes, ingènues o senzillament economicistes: ÉS LA POLÍTICA, ESTÚPID... !