ATUREM LA INTOLERÀNCIA

Publicat al juny 2003 a Tot Cerdanyola

Sembla que les campanyes que tots els governs de dretes de qualsevol àmbit territorial estan desplegant comencen a calar i tenir els seus efectes. El posar l’accent permanent amb la inseguretat, que genera pors, te el seu rendiment polític davant de posicions que volen assegurar la seguretat, l’ordre i l’autoritat.

Valors com la solidaritat, el diàleg, la pau, enfrontar els conflictes amb la paraula, la confiança i, en resum, la prevalència de l’interès general, el de debò, el de totes i tots, estan avui amenaçats.

Fa molts anys que visc a Cerdanyola i mai havia vist una campanya tant grollera i barroera com la de aturar el CASD a Cerdanyola. I dic Cerdanyola i no Canaletes perquè estem parlant d’un equipament de ciutat.

Segur que moltes persones actuen de bona fe davant el seu rebuig, motivats bàsicament per la por. D’altres, els menys, també ho fan per raons egoistes. Però tant els uns com els altres abans de prendre postures radicalitzades caldrien d’informació de primera ma, la que pot partir dels professionals que actualment fan aquesta tasca, com de les institucions responsables en matèria de salut que generen aquests serveis.

No vull insistir en que la majoria dels malalts que seran atesos per aquest servei son per problemes d’alcohol, o que el que més espanta, les persones amb problemes amb heroïna són els menors i a més afortunadament es un nombre que no creix. Per no parlar del dret a la salut, a ser tractats en centres de salut amb condicions, o que les persones que pateixen aquestes situacions són familiars nostres, de la nostra comunitat.

La inconsistència dels seus plantejaments, em refereixo a la Plataforma que representa a un sector de veïns de Canaletes, és que conscients d’aquests drets que esmentava abans, no els neguen. Només diuen que sí.... però en altra lloc de Cerdanyola. Provocant, necessàriament, un enfrontament amb la resta de la ciutat.

Per no parlar dels mètodes utilitzats, amb llançaments de pedres a l’Ajuntament, que recorda comportaments predemocràtics. Perquè, no ho oblidem, el conflicte no és entre Cristina Real i el barri de Canaletes, sinó entre les polítiques de salut del govern català (concepció dels actuals Centres d’Atenció Primària en Salut, amb medicina de família i especialitats i actuacions preventives) que l’Ajuntament recolza i un sector de veïns que no volen una especialitat sanitària concreta al costat de casa seva.

Tot plegat, posicions que abonen aquesta situació de pors, inseguretats, tancaments en àmbits cada cop més reduïts...

Davant això hi ha que enfrontar, amb valentia, amb confiança i amb solidaritat, la defensa de l’interès general, l’obligació d’atendre els més febles.

Així com aquest dissabte la majoria de les persones de bona voluntat hem d’assistir a la crida de manifestar-nos per aturar la guerra a l’Iraq en contra de decisions arbitraries i encara que reconeixem el sistema dictatorial de Sadam Husein, de la mateixa manera hem d’aturar un conflicte cívic que pot trencar la cohesió social i provocar l’enfrontament entre veïns i sectors del poble, encara que entenguem la preocupació d’algunes persones del barri de Canaletes